Partal ens va contar que Google, a la seva seu de Califòrnia, té vint-i-vuit persones que fan feina a la secció catalana, encarregats de traduir les distintes aplicacions de l’empresa en català i donar servei als usuaris que opten per la nostra llengua. I això és així, no perquè Googe tengui una sensibilitat especial cap a nosaltres, sinó perquè s’ha adonat que amb aquesta política pot guanyar doblers. Sap que molts dels internautes catalanoparlants opten pels productes que estan en el seu idioma i, si és ell qui els ho ofereix, no se n’aniran a la competència.

Vist al Diari de Balears: Nadal Batle, el català, Internet

Making choices in a complex context. Young Moroccans’ linguistic biographies in plurilingual Catalonia

La recerca ha estat dirigida per F. Xavier Vila i Moreno, amb la participació de Natxo Sorolla i Imanol Larrea.

‘Des del punt de vista de la diversitat lingüística, és lamentable que es redueixi l’oferta de llengües addicionals en les emissions de ràdio’. És la resposta de la Comissió Europea a una pregunta parlamentària de l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa sobre les cadenes Flaix FM i Ràdio Flaixbac, que van haver de tancar les emissions a Perpinyà la tardor passada, acusades d’interferir en les emissions de cadenes franceses. L’executiu comunitari reconeix, amb tot, que aquestes emissores no tenen assignada cap freqüència en el territori de l’estat francès i que les limitacions de l’espectre radiofònic en la banda FM poden portar les autoritats a tancar una emissora.

Les emissores de ràdio Flaix FM, Ràdio Flaixbac i RM Ràdio van desaparèixer de les ones de Perpinyà el 20 de setembre. A sol·licitud del Comitè Tècnic Regional de Tolosa de Llenguadoc, el Consell Superior de l’Audiovisual francès va adreçar una carta formal a l’estat aquest estiu, ordenant a les cadenes que no emetessin en territori francès ja que, al·legaven, interferien en les emissions de Radio Nostalgie i Radio Catalogne Nord.

De fet, destaca ara la Comissió Europea, aquestes cadenes ‘no han sol·licitat al CSA cap autorització per transmetre a França’. Això és perquè totes les emissores de ràdio del Principat captades al Rosselló (a més d’uns quaranta canals de TDT catalana i espanyola) emeten des del Pic de les Salines, a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), a menys d’un quilòmetre del territori francès.

Brussel·les ‘dóna suport a la diversitat lingüística i considera que els mitjans de comunicació poden vèncer les barreres lingüístiques i apropar als ciutadans la cada vegada major varietat de llengües i cultures presents a la Unió Europea’, diu la resposta de la comissària de Multilingüisme, Androulla Vassiliou, a Tremosa. Tot amb tot, reconeix que les competències jurídiques en relació amb l’ús de les llengües als estats membre són ‘responsabilitat exclusiva’ de cada estat.

Font: Vilaweb

27/01/2011

Donar a conèixer a l’exterior la temàtica i la metodologia de la recerca sociolingüística que es fa en l’àmbit de la llengua catalana és un objectiu prioritari, segons ha afirmat Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat de l’IEC, en l’acte de presentació de les jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», que se celebren dijous i divendres a l’IEC. En aquesta línia s’ha manifestat també Yvonne Griley, que s’ha mostrat «impressionada» que el seu primer acte com a directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya hagi estat a l’IEC, i ha reconegut i valorat la tasca acadèmica de l’Institut. La vicepresidenta de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, ha manfiestat que cal «treballar conjuntament en defensa de la llengua, ja que aquesta és la nostra finalitat». Les sessions de les jornades es poden seguir en directe per Internet.

Henrique Monteagudo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha pronunciat la conferència inaugural, titulada «Sociolingüística galega: problemas e pescudas». La transmissió lingüística, la relació entre llengua i economia, els usos i les percepcions lingüístiques de la joventut, la integració lingüística de la població immigrada o l’anàlisi del dret i la politologia lingüística són alguns dels aspectes que s’aborden en les jornades.

Font: La projecció internacional, un dels objectius de la recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana

A càrrec de Susanna Vela, ministra d’Educació i Cultura, i autors dels treballs (Alexandra Monné i Xavier Rull)Dia: dimarts 1 de febrer del 2010

Hora: 18.30 h

Lloc: sala de premsa (planta baixa) de l’edifici administratiu del Govern d’Andorra (carrer Prat de la Creu, Andorra la Vella).

Font: Servei de Política Lingüística, Govern d’Andorra, via Infozefir

L’Obra Social “La Caixa” ha obert la convocatòria 2011 de beques de postgrau. En aquesta edició es convoquen un total de 225 beques per cursar estudis de postgrau a Espanya, Europa, Estats Units, Canadà i Àsia.L’objectiu d’aquestes beques és afavorir la mobilitat universitària oferint el recolzament necessari perquè tots els estudiants puguin cursar el màster que millor s’adapti a les seves capacitats i potencial.

El període per sol·licitar les beques finalitza el proper 20 de març. Podeu ampliar la informació sobre aquesta convocatòria a:
http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/becas/convocatorias_es.html

A banda, destaquem el concurs per a la incorporació d’investigadors amb grau de doctor mitjançant contracte en pràctiques, en el marc del programa Junta per a l’Ampliació d’Estudis del CSIC. La convocatòria JAE-2010 té per objectiu la formalització de 175 contractes laborals, d’acord amb la legislació vigent en el moment de signar el contracte, per perfeccionar la formació i l’experiència de doctors en Centres i Instituts del CSIC i els seus Centres Mixtes durant un període a temps total no superior a 36 mesos. La data límit per a la presentació de candidatures finalitza el 8 de febrer 2011. Per a més informació: https://sede.csic.gob.es/servicios/formacion-yempleo/convocatorias/personallaboral/2010/jae-doc-2010

Font: Associació Catalana de Sociologia

Lloc: Sala Rafael Altamira. Seu “Ciutat d’Alacant” Avinguda de Ramón y Cajal, 4 – 03001 Alacant.

Accediu a la publicació: La Revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant

Montoya Abat, Brauli; Vila i Moreno, F. Xavier; Gomàriz i Auró, Eva (eds.) (2010). La Revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant: actes de la jornada d’estudi i debat «Llengua, educació i reveraculització: el valencià a la ciutat d’Alacant», Alacant, 9 i 10 de març de 2007. (Col·lecció Xarxa Cruscat; 4). Institut d’Estudis Catalans. ISBN 978-84-9965-001-2. Més informació. Adquirir.

Publicació en Pdf. Coberta. Adquirir.

Resum

El llibre recull les actes d’una jornada científica que analitza les possibilitats de revitalització familiar de la llengua catalana a la ciutat d’Alacant. S’hi apleguen experiències d’altres comunitats de parla semblants (l’irlandòfona, la bascòfona de Vitòria i la catalanòfona de la Catalunya del Nord) a fi d’obtenir-ne la lliçó corresponent de cara a una aplicació al cas alacantí, que és estudiat en base a una enquesta passada als centres educatius de “línia en valencià” de la ciutat i comentat àmpliament per sociolingüistes i educadors.

Índex

• Presentació
• Acte d’inauguració de la Jornada
• La immersió lingüística i les polítiques de revitalització de la llengua: actituds públiques i efectivitat de l’escola a Irlanda
  • Pádraig Ó Riagáin
• Vitòria-Gasteiz 1981-2006: monolingüisme, diglòssia o bilingüisme
  • Iñaki Martínez de Luna
• La Bressola, unes escoles per a un país
  • Joan Pere Le Bihan
• Presentació de l’Enquesta sobre la revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant als centres educatius de línia en valencià d’Alacant
  • Rafael Castelló i David González
• Comentaris per a emmarcar els resultats de l’Enquesta sobre la revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant
  • F. Xavier Vila i Moreno
• Criteris i propostes de futur dels professionals de l’educació a partir dels resultats de l’Enquesta sobre la revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant
  • Enric Pellín i Vicent Berenguer
• Annexos. Qüestionaris de l’Enquesta sobre la revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant

Fitxa tècnica

La Revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant : actes de la jornada d’estudi i debat «Llengua, educació i revernacularització: el valencià a la ciutat d’Alacant», Alacant, 9 i 10 de març de 2007 / a cura de Brauli Montoya Abat, F. Xavier Vila i Moreno, Eva Gomàriz i Auró (eds.)

Data d’edició: 2010
Descripció física: 94 p. : il·l. ; 26 cm
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Xarxa CRUSCAT
ISBN: 978-84-9965-001-2
Col·lecció: Xarxa CRUSCAT ; 6
Editorial: IEC
Referència: 42863

Conduirà l’acte Verònica Cantó, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’objectiu d’aquestes tertúlies, que se celebren un dimecres al mes al llarg del curs 2010-2011, és difondre l’obra d’Enric Valor, fomentar-ne l’estudi i donar l’oportunitat als lectors de conversar amb els principals estudiosos de la figura de l’escriptor de Castalla, membre corresponent de l’IEC mort l’any 2000.

Lloc: Biblioteca Enric Valor (segona planta de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, avinguda de Ramón y Cajal, 4, d’Alacant)

Data: 26 de gener

Horari: 20 hores

Organització: Delegació de l’IEC a Alacant

Font: Agenda d’activitats de l’IEC

DIÀLEGS ENTORN DEL CATALÀ CIENTÍFIC I TÈCNIC

La Fundació Torrens-Ibern us convida a la propera Sessió de Diàlegs

- dilluns 31 de gener de 2011, a les 19 h
- Lloc: Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.
Passeig de Gràcia, 50, 5ª planta.

Dins l’esquema previst per a aquestes sessions (presentació d’un o diversos temes, seguida de debat), el tema presentat serà:

UN LLIBRE D’ESTIL PER A L’ESTADÍSTICA CATALANA

A càrrec de Joan Abril, responsable de llengua i edició a l’Institut d’Estadística de Catalunya

Font: Rosa Mateu , via Infozefir

Baixeu-vos el programa en format pdf

Lloc i dates

Dijous 27 i divendres 28 de gener de 2011

Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47), sala Pere i Joan Coromines

Presentació

La comunitat lingüística catalana compta amb una important tradició de recerca sociolingüística. L’esmentada tradició ha anat prenent forma a partir d’una amalgama d’aportacions que li han arribat des de vèrtexs disciplinaris diversos, de manera que avui dia disposem d’una disciplina calidoscòpica que encara un horitzó d’excel·lència.

Amb aquesta primera trobada d’investigadors, la Xarxa CRUSCAT de l’IEC inicia una activitat que té com a objectiu nuclear visualitzar en el seu conjunt la recerca en curs o acabada de realitzar. Aquesta posada en comú permetrà avançar en el coneixement intern de les temàtiques que s’hi aborden i, alhora, projectar-les internacionalment.

Inscripció

Per tal d’assistir a les Jornades, cal que us hi inscriviu. Feu-nos arribar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, NIF i institució.

Web i seguiment en temps real

Podeu consultar el programa i les actualitzacions al web. Les sessions es podran seguir en línia els dies 27 i 28 de gener des del web de l’IEC.

Organització

L’organització de les Jornades va a càrrec de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans <http://www.demolinguistica.cat>

La Xarxa CRUSCAT és una xarxa científica que depèn de l’Institut d’Estudis Catalans i aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució del català. El principal objecte d’estudi són els usos, els coneixements i les representacions de la llengua. Les tasques que la Xarxa CRUSCAT duu a terme són:

o Aplegar la informació existent i analitzar-la críticament.

o Destriar els factors crucials de l’evolució de la comunitat lingüística catalana.

o Generar sinergies entre els especialistes en estudis de l’ús.

27 de gener de 2011 (dijous)

09:30 Presentació de les Jornades. Mariàngela Vilallonga (Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC) i Yvonne Griley (Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya).

10:00 Conferència inaugural. Henrique Monteagudo (Universidade de Santiago de Compostela) «Sociolingüística galega: problemas e pescudas»

11:00 Pausa – Cafè

Transmissió lingüística

11:30 «Evolució i transmissió dels grups lingüístics (EVOTRANLING)», E. Boix i F. Bernat (UB)

11:45 «La transmissió familiar del català al País Valencià. Estudi qualitatiu de la interrupció i la revernacularització», A. Mas (UA)

Economia i llengua

12:00 «ELAN.cat: Són prou multilingües les empreses catalanes?», I. Marí (UOC)

12:15 «Llengua i recerca: Els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona», V. Bretxa (CUSC–UB)

12:30 «Llengua catalana i ingressos: algunes evidències empíriques», A. Di Paolo (UAB)

Psicologia lingüística

12:45 «La inseguretat lingüística en l’ús del català entre els joves del País Valencià», J. M. Baldaquí (UA, IIFV)

13:00 «Llengua, identitat i ideologia política», M. Strubell (UOC)

13:15 «Nouvinguts a Catalunya: llengües, actituds i identitats», À. Huguet (UdL)

13:30 Discussió

14:00 Final de les presentacions del matí de dijous

Demolingüística: resultats

16:00 «Els mapes demolingüístics de la Xarxa CRUSCAT», N. Sorolla (Xarxa CRUSCAT–IEC)

16:15 «Explotació de l’EULP08, Enquesta sobre els usos lingüístics de la població de Catalunya del 2008», J. Solé (DGPL–Generalitat de Catalunya)

16:30 «Resultats demolingüístics del Pànel de la Fundació Bofill», A. Fabà (Consorci per a la Normalització Lingüística)

16:45 «Usos lingüístics a les universitats de Sistema Universitari Públic Valencià», A. Aparici (UJI); R. Castelló (UV-EG)

17:00 «Coneixement i usos lingüístics de la població d’Andorra 2009», Joan Micó (CRES – Institut d’Estudis Andorrans)

17:15 «La situació i perspectives d’evolució en el sistema sociolingüístic valencià. L’enquesta 2010 de la Generalitat Valenciana sobre coneixement i ús del valencià», X. Sanjuan

17:30 Discussió

18:00 Pausa – Cafè

Demolingüística: prospectiva

18:30 «Més model i més models: per una sociolingüística més prospectiva», E. Querol (UOC)

18:45 «Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra», M. Nicolau; C. Bastida (Grup de Recerca en Llengua Catalana – UdA)

19:00 «Predicció del català dins i fora del seu territori», R. Casesnoves (IULA–UPF)

19:15 «Prospectiva de l’ús de la llengua pròpia a Catalunya. Simulació amb dades de l’EULP08», F. Salvador (UB)

19:30 Discussió

20:00 Final de les presentacions del primer dia

28 de gener de 2011 (divendres)

Joventut i llengua

09:30 «Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana», J. Pujolar (UOC)

Joventut i immigració

09:45 «La integració lingüística de la segona generació de la immigració a Catalunya», A. Alarcón (URV)

10:00 «Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya» F. X. Vila (Xarxa CRUSCAT–IEC, CUSC-UB)

Immigració i llengua

10:15 «Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: comunitat, llengües i ideologies» M. Fukuda (CUSC–UB, UAB)

10:30 Discussió

11:00 Pausa – Cafè

Comunitats lingüístiques

11:30 «Enclavaments lingüístics», J. Argenter

11:45 «Les comunitats lingüístiques mitjanes: comparació entre diverses comunitats semblants a la catalana», A. Bastardas (CUSC–UB)

Paisatge lingüístic

12:00 «L’estudi del paisatge lingüístic a tres carrers de Barcelona: patrons de visibilitat lingüistica a l’espai públic», L. Comajoan (UVic, CUSC–UB, Xarxa CRUSCAT–IEC)

Illes Balears

12:15 «Darreres recerques sociolingüístiques a les Illes Balears», J. Melià (GRESIB–UIB)

Dret i politologia lingüística

12:30 «Iusling.cat: Jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem en matèria de llengua», A. Pou (Xarxa CRUSCAT–IEC, UB)

12:45 «La incidència del dret de la UE en les llengües que són oficial en una part del territori d’un estat membre», A. Milian (UAB)

13:00 «Recerques en curs en l’àmbit de la ciència política», A. Branchadell (UAB)

13:15 Discussió

13:45 Final de les presentacions del matí de divendres

Variacionisme

16:00 «Retornar al passat per entendre el present: estudis de variació sociolingüística catalana en temps real», M. T. Turell (Grup UVAL-IULA, UPF)

Sociolingüística educativa

16:15 «Projecte RESOL: Resocialització i llengües», F. X. Vila (CUSC–UB)

16:30 «Aprendre a triar. L’adquisició de les normes d’ús i alternança de codis en l’educació infantil», C. de Rosselló (CUSC–UB)

16:45 «Continuïtat/discontinuïtat lingüística i èxit escolar», J. Oller (UdG)

17:00 «Processos de construcció de les actituds i ideologies lingüístiques: El cas dels joves llatinoamericans i els joves xinesos a Catalunya», M. Trenchs (UPF)

17:15 Discussió

17:45 Cloenda

18:15 Final de les Jornades

Tornar a Jornades de la Xarxa CRUSCAT

Conferència: “Interpreting Europe”. A càrrec del Sr. Brian Fox Direcció General d’Interpretació de la Comissió Europea
Dia: 21 de gener del 2011. Hora: 14.30. Lloc: Auditori del campus de la Comunicació-Poblenou (UPF). Barcelona.
Presenta: Dra. Carmen Pérez Vidal, delegada del rector per a la Promoció Lingüística, i Sr. Antoni Mir, director de Linguamón-Casa de les Llengües.
Organitza: Facultat de Traducció i Interpretació i Linguamón-Casa de les Llengües
Coordina: Centre per a la Qualitat i la Innovació Docent (CQUID). Universitat Pompeu Fabra.

Font: CUSC-UB

• A call for applicants for a 3 years JAE-CSIC postdoctoral position at IESA is open. Deadline: February 8, 2011.
• A research program can be proposed by the applicant in Experimental Economics/Sociology; Analytical Sociology, Rational Choice and Identity.
• Interested researchers are kindly requested to contact Fernando Aguiar: faguiar@iesa.csic.es
• Details of the call :
  https://sede.csic.gob.es/servicios/formacion-y-empleo/convocatorias/personal-laboral/2010/jae-doc-2010

Font: Associació Catalana de Sociologia

La Societat Catalana de Sociolingüística es complau a convidar-vos a la presentació del llibre El català, al carrer, a càrrec de Josep Maria Aymà.

L’acte se celebrarà el dimecres 26 de gener, a les 19.30 hores, a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

Font: Societat Catalana de Sociolingüística

7-8 April 2011: SOAS-UCL/CETL/Mercator Research Conference ‘Languages of the Wider World’: Understanding Resilience and Shift in Regional and Minority languages. Leeuwarden, The Netherlands.

22-25 June 2011: ICML XIII International Conference on Minority Languages. General Theme “The Institutional Arrangements.”

22-25 August 2011: Regional FEL Conference Multilingualism and Language Learning in China, Mongolia and Russia, at Ulan-Ude and Lake Baikal, Buryatia, Russian Federation,
Conference Languages: Russian and Mongolian

October 28th to 30th 2011: Expolingua Berlin, Russisches Haus der Wissenschaft und Kultur, Berlin, Germany

Font: Mercator

We are writing to you to share with you details of a 5-day residential course on Researching multilingualism that we are running here in the MOSAIC Centre for Research on Multilingualism, School of Education, University of Birmingham, from April 4th to 8th, 2011. Do please pass on these details to anyone who you think might be interested in participating. The original deadline for applying was January 28, 2011 but this has now been extended till February 15, 2011.
This is the second of two residential courses that we are running as part of a three year project, which has been designed for Ph.D. students and early career post-doctoral researchers and which is focusing on research methodology. The project began in May 2010 and will run till April 2013 and it has been funded by the Economic and Social Research Council (ESRC) under its Researcher Development Initiative (RDI) programme. Details of the course are attached, along with an application form, and details of the wider project are posted on the MOSAIC website:
www.education.bham.ac.uk/research/mosaic/index.shtml<http://www.education.bham.ac.uk/research/mosaic/index.shtml>.
One of the aims of the wider project is to build a network of researchers who are interested in the specific challenges of developing research methodology for the study of the new multilingualisms of the twenty first century.
Beyond April 2011, we will be organising a series of one-day seminars, on different topics, in different areas of the UK: in the north and south of England, in Scotland and in Wales. There will also be a Master Class by Monica Heller in May 2012 and then we will be hosting a final conference here in Birmingham on the teaching of research methods in the field of multilingualism. The title of that conference will be: New times, new multilingualisms, new research methods.
If you would like to be on our mailing list, please contact Sally Cliff on s.l.cliff@bham.ac.uk<mailto:s.l.cliff@bham.ac.uk>

Deirdre Martin, Marilyn Martin-Jones, Angela Creese, Adrian Blackledge and Sheena Gardner

MOSAIC Centre for Research on Multilingualism

• L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana organitza el “Màster oficial interuniversitari en assessorament lingüístic i cultura Literària: aplicacions al context valencià” de 90 credits ECTS. El màster té caràcter semipresencial i s’ofereix a les universitats de València i d’Alacant.   Més informació
  
• Postgrau en línia en “Gestió de la diversitat lingüística i cultural”, organitzat per la UOC amb la col·laboració de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.  Més informació Tríptic (PDF)

Més catecisme, menys anglés. La Comunitat Valenciana és l’última d’Espanya en alumnes que estudien llengües estrangeres, mentre que ascendeix en l’estudi de la religió. 07/01/2011 El País

Els 25 anys de Trobades d’Escola Valenciana recollits en un llibre. Aquesta publicació testimonial i històrica és el producte VilaWeb del mes. 04/01/2011. Vilaweb

Tan sols tretze centres valencians demanen de fer xinès extra-escolar. Aquest curs n’hi ha deu que fan l’assignatura optativa a secundària. 02/01/2011. Vilaweb Levante-EMV

75 representants d’immigrants, en defensa de la immersió lingüística. Manifesten el seu rebuig a les sentències del Suprem. Insten les institucions catalanes a mantenir l’aplicació un model que consideren d’èxit. 30/12/2010. Ara

La immersió trau un notable. Els resultats acadèmics avalen un model basat en el català com a llengua vehicular en l’ensenyament. 26/12/2010 Público

CiU reafirma el model d’immersió lingüística i diu que el mantindrà. “La sentència del Suprem no canvia res”, assegura el president Artur Mas. 24/12/2010 El País

Hi ha 93.700 desatesos pel Suprem, Desenes de milers de xiquets valencians demanen d’estudiar en català i no ho poden fer. 23/12/2010. Vilaweb

Sentència del Tribunal Suprem contra el català (1) : Per Catalunya Nord, ens cal immersió al sud

Sentència del Tribunal Suprem contra el català (2) – Els espanyols imiten els francesos contra la immersió

L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya NordPublicat en el blog Cat’Alà del Nord http://blogs.elpunt.cat/baylacferrer/

Font: Infomigjorn

s’estableixen 2 terminis:

Per al Personal Docent i Investigador (Contractat)

del 7 de gener al 28 de gener del 2011 ambdós inclosos

Pel Personal Docent i Investigador (Funcionari)

del 27 de juny al 22 de juliol de 2011 , ambdós inclosos

Criteris específics per a l’avaluació de l’activitat de recerca

<a href=”http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5786/10358007.pdf”>CRITERIS D’AVALUACIÓ </a>

Telefon de contacte:

<strong>932688950 </strong>

Correu Electrònics per consultes d’avaluació de professorat.

<strong>professorat (arroba) aqucatalunya (punt) org</strong>
<strong>Data convocatòria:</strong> 30/12/2010
<strong>Data Límit presentació:</strong> 28/01/2011
<strong>Organisme convocant:</strong> AQSC – Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya)

Trobareu més informació sobre requisits i presentació de documentació a: <a href=”http://convocatories.ub.es/cgi-bin/veurereg.cgi?G_ENTORN=CEMA&amp;G_CODI=1066″>Consulta de convocatòries</a>

Us recordem que:
Cal lliurar una fotocòpia completa de qualsevol document que hagi de ser signat pels vicerectors de l’Àrea de Recerca o pel cap de l’Oficina de Gestió de la Recerca.
Luis Escribano Sánchez
Responsable de l’Oficina

Aquesta informació ha estat tramesa a:
Degans de facultats i Directors d’Escoles Universitàries, Directors de Departament, Administradors de Centre, Directors de grups de Recerca Consolidats, Directors d’Instituts i CERS, Caps d’Oficines de Recerca i Llista de distribució.

Per donar-se de baixa d’aquesta llista (i no rebre més informació) cal enviar un missatge a l’adreça <a href=”mailto:grec@ub.edu”>grec@ub.edu</a> posant en l’assumpte: BAIXA LLISTA DE CORREU-CEMA01</blockquote>
Font: Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació<a href=”http://www.ub.edu/cusc”> www.ub.edu/cusc</a> <a href=”http://cuscub.wordpress.com/”>http://cuscub.wordpress.com</a>

Cristina BADOSA i Domènec BERNARDO ed.

Estudis literaris nord-catalans

Aïnes Noves, volum 3, Premses Universitàries de Perpinyà

La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) &lt;<a href=”http://socs.iec.cat/” target=”_blank”>http://socs.iec.cat/</a>&gt; , filial de l’IEC, va lliurar el dia 16 de desembre el Premi Lupa d’Or al llibre Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori, de Josep Maria Puig Salellas, en edició a cura d’Ester Franquesa i Lluís Jou. El guardó, dotat amb mil euros, reconeix un text sobre sociolingüística catalana en format llibre que s’hagi editat en l’últim any.

Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori, coeditat per la Fundació Noguera i Marcial Pons, recull una desena d’articles sobre la regulació de les llengües en contacte, escrits pel membre de l’IEC Josep Maria Puig Salellas &lt;<a href=”http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=322″ target=”_blank”>http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=322</a>&gt; (1924-2007), un dels juristes més destacats dels darrers cinquanta anys. En els textos, escrits entre 1983 i 1999, el notari basteix, de manera lúcida i crítica, els conceptes de llengua pròpia, llengua oficial, doble oficialitat i normalització lingüística. A més, el llibre inclou les dues lleis de política lingüística aprovades pel Parlament de Catalunya (1983 i 1998), en les quals Puig Salellas va contribuir, i diverses sentències en què el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre l’ordenament jurídic de les llengües pròpies i oficials als territoris autònoms.
L’obra, a cura d’Ester Franquesa, llicenciada en filologia catalana, i de Lluís Jou, notari, és útil per a comprendre la regulació jurídica en contextos de llengües en contacte i per a conèixer l’evolució de la
normativa catalana i la jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquesta matèria. També és un instrument indispensable per a la interpretació de les normes de l’Estatut del 2006 relatives a la llengua. En el marc del lliurament del Premi, Joan Pujolar, professor d’arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, va pronunciar la conferència «Trajectòries lingüístiques dels joves catalans».

Font: <a href=”http://www.iec.cat/butlleti/149/activitats.htm#05″ target=”_blank”>http://www.iec.cat/butlleti/149/activitats.htm#05</a></blockquote>
Font: <a href=”http://www.infozefir.com” target=”_blank”>Infozefir</a>

In a milestone vote on December 6th, the National Assembly of Wales declared Welsh as the official language of Wales for the first time. The measure states that “the treatment of the Welsh language” has to be carried in a way “no less favourably than the English language”. It also confers “a right to speak the Welsh language in legal proceedings in Wales” and creates a new post, “the Welsh Language Commissioner, with functions that include”, among other things, “promoting” and “facilitating the use of the Welsh language”.

Both First Minister Carwyn Jones and Plaid Cymru’s deputy leader in the Assembly, Helen Mary Jones, said that the vote was “historic”. According to Carwyn Jones, “this measure provides us with some of the tools we need to ensure that the Welsh language can continue to prosper into the 21st Century, alongside the English language”. Helen Mary Jones said that “the fact that this piece of legislation declares, unequivocally, that the Welsh language has official status in Wales is a giant and historic leap forward”.

Nevertheless, activists for Welsh language were not that happy. Although welcoming the fact that “for the first time in the history of our country, the Welsh language is an official language in Wales”, Cymdeithas yr Iaith rights group spokesperson Catrin Dafydd critised the measure: “This law empowers officials, not people, and the flaws in the measure will demonstrate that in future. We have serious concerns about the difficulty that will be faced in implementing it for the benefit of the language and the people of Wales”. Dafydd warned that Cymdeithas “will call for new legislation in the next assembly to empower citizens and deliver rights for everyone to be able to hear, see, learn and use the language in their communities, across the whole of Wales”.

Font: Mercator

Croatian will become the European Union’s 24th official language when the country joins the EU.

Officials made the decision during talks on Croatia’s accession when the negotiating chapter on institutions was closed two weeks ago. In most cases, the EU simply accepts the official language of an acceding country as one of its official languages.

AUGUSTIN PALOKAJ

24.11.2010 @ 08:42 CET

Croatian will become the 24st EU language. (Photo: EUobserver)

But in the case of Croatia there had been concerns that some member states would demand that only a single language, a hybrid of Croatian, Serbian, Bosnian and Montenegrin that is understood throughout the region, be admitted. Such a language would not be changed when other Western Balkan states eventually acceded to the EU in order to reduce translating and interpreting costs.

The idea was never proposed officially but diplomats and members of parliament suggested it would be logical if so many people speak the same language under different names. As a model they pointed to the UN’s International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia in The Hague where proceedings are translated into a Bosnian/Croatian/Serbian vernacular called BHS.

Some Croatian officials have said in the past that if the EU failed to accept Croatian as an official language it would be almost impossible to get the support of Croatian citizens in a referendum to join the EU.

“For the time being, we will have Croatian as an official language,” one EU official said. “When Serbia, Bosnia and Montenegro negotiate about membership it might be a different story because millions of euros are spent for the translation of documents and interpretation in the meetings of EU institutions.”

The EU rule foresees that a language enshrined as official in a joining country’s constitution will become an official EU language as well. This status was awarded to Czech and Slovakian, two languages as similar to one another as Croatian is to Serbian. Statements by Czech officials and Czech films broadcast on Slovak TV are not translated.

Beside the additional burden of Serbian, Bosnian or Montenegrin, the case of Macedonia is likely to pose additional linguistic problems. Many Bulgarians do not recognise the existence of a distinct Macedonian language while Greece objects against the neighbouring country’s use of the names Macedonia and Macedonian.

In Croatia, news of the EU’s acceptance of Croatian as an official language was welcomed. Prime minister Jadranka Kosor declared it one of the biggest successes in the accession talks.

Back to front page

Font: Waz Euobserver

Professor of Administrative Law Antoni Milian has recently published a new book on linguistic rights in Catalan and Spanish legislation, including a more general view on international law. “Drets lingüístics per a tothom” (“Linguistic rights for all”) analyzes linguistic provisions in Catalan legislation and proposes ways to enhance linguistic rights in Catalan laws, with a special regard to migrants’ linguistic integration. The book also sums up Milian’s thoughts on linguistic rights. The professor defends a double approach on linguistic rights, as both individual and collective rights.

The book has been published by Lleonard Muntaner House in Palma (Mallorca, Balearic Islands).

Font: Mercator

Il·lustració: DANIEL BOADA

Darrera actualització ( Dijous, 13 de gener del 2011 09:46 )

Font: Avui

Altres cursos:

• Construcció d’indicadors socials. De l’1 al 17 de febrer. Matrícula fins el 25 de gener.
• Tècniques d’investigació qualitatives: metodologia i aplicacions. Del 9 al 23 de febrer. Matrícula fins al 2 de febrer
• Excel aplicat al tractament de dades estadístiques. NOU. Del 11 al 25 de febrer. Matrícula fins el 4 de febrer
• Seminari de disseny de projectes d’investigació social. 22 i 23 de febrer. Matrícula fins el 15 de febrer
• Investigació-acció participativa. Del 29 de març al 14 d’abril. Matrícula fins el 22 de març.

La construcció d’indicadors socials i índexs és una de les vessants de més importància i tradició en la investigació social aplicada. El problema de la mesura i de l’obtenció d’indicadors als estudis socials és l’eix fonamental d’aquest curs. A partir de diversos exemples i procediments aplicats a diverses temàtiques s’abordarà la fonamentació del procés de mesura, la definició i tipus d’indicadors socials juntament a la seva avaluació i validació. Així mateix, s’analitzaran les estratègies de construcció d’índexs socials i la seva utilització en les Ciències Socials. En el curs es presentaran les diferents metodologies de construcció aplicades en àmbits diferents.

Per a formalitzar la matrícula del curs, cal adjuntar la següent documentació:

- Fotocòpia del DNI/NIE (només per aquelles persones que no estàn col·legiades).

– Fotocòpia del comprovant de pagament del curs (només per aquelles persones que facin el pagament a través de transferència bancària).

– Els estudiants de Ciències Polítiques i/o de Sociologia de segon cicle gaudeixen d’un preu especial. En cas de ser-ho, caldrà presentar una còpia de la matrícula de la universitat de l’any en curs.

El Portal ofereix el dret vigent a Catalunya i un seguit de serveis d’informació amb la finalitat de facilitar l’accés i la consulta de la normativa actualitzada.Posada en funcionament del Portal Jurídic de Catalunya (versió de proves)

La versió de proves del Portal Jurídic de Catalunya es posa a disposició dels usuaris/àries per verificar-ne el rendiment i detectar-ne possibles errors. En aquesta primera fase, el portal integra la versió catalana dels continguts, que més endavant es completarà amb la versió castellana, i té operatius els serveis de registre i de subscripció a documents.

Legislació i serveis

Els usuaris poden trobar en el Portal Jurídic de Catalunya textos legals pertanyents als àmbits català, espanyol i europeu. La normativa catalana indexada comprèn totes les normes amb rang de llei, els decrets i les ordres publicades a la secció I del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya des de 1977. De les normes amb rang de llei i dels decrets, se n’ofereix, a més del text publicat, el text consolidat, que incorpora, en un document únic, les modificacions (o afectacions passives) i correccions que hagi tingut aquella norma al llarg del temps.

La normativa de Catalunya es complementa amb una selecció de normes estatals consolidades en català, elaborades pel servei LexCat del Departament de Justícia, i una selecció de normativa europea que, en una primera fase, es limita a textos de tractats constitutius de la Unió Europea.

Com a complement a la consulta de la normativa, el Portal ofereix serveis bàsics d’informació jurídica, com ara la possibilitat de subscriure’s a un document o al resultat d’una cerca, de manera cada vegada que la norma o el resultat de la cerca escollits tinguin una modificació, l’usuari/ària rebrà una alerta a la seva bústia de correu electrònic.

El Portal Jurídic de Catalunya és un projecte de la Secretaria del Govern, desenvolupat a través de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, amb la participació del Parlament de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, la Comissió Jurídica Assessora, el Departament de Justícia, el Gabinet Jurídic i la Direcció General d’Atenció Ciutadana.

Des d’un punt de vista tècnic (aplicacions, arquitectura, etc.), el Portal es fonamenta ja en el que serà la nova Base de dades del DOGC.

Accés al Portal Jurídic de Catalunya

Comentaris i detecció d’errors: portal.juridic (arroba) gencat (punt) cat

Font: Fòrum de Sociolingüística

Call for papers for the international conference ‘Languages of the Wider World: understanding resilience and shift in regional and minority languages’. The deadline has now been extended until 19th January 2011.To submit a proposal, please write an abstract of no more than 250 words, indicating the appropriate theme and send it to mercator (arroba) fryske-akademy (punt) nl. Below you can read the original call for papers. ‘Languages of the Wider World’: Understanding Resilience and Shift in Regional and Minority languages.

International Conference: 7-8th April 2011 FRYSKE AKADEMY, LEEUWARDEN, FRIESLAND, THE NETHERLANDS

Call for papers

This is the second international conference organised jointly by the Mercator European Research Centre on Multilingualism and Language Learning of the Fryske Akademy (The Netherlands,
www.mercator-research.eu) and the SOAS-UCL Centre for Excellence in Teaching and Learning ‘Languages of the Wider World’ (LWW CETL) (UK, www.lww-cetl.ac.uk). The conference will take place in the charming city of Leeuwarden, the capital of the bilingual province Frysl (Netherlands). The venue is the ‘Aljemint’, conference centre of the Fryske Akademy.

All people have the right to learn and use their mother-tongue, and to learn a second and third language. This formal right is often absent and its use in practice is often less well guaranteed and less developed than should be the case, especially for speakers of smaller or lesser used languages variously labelled as ‘regional’, ‘minority’, ‘immigrant’, ‘community’ (including sign languages), ‘heritage’ languages, etc. The conference will focus on theoretical and empirical work in research, teaching and learning of such languages worldwide.

The conference will combine the fields of interest of the partner institutions. The focus of Mercator and the Fryske Akademy is on language learning and transmission of Regional and Minority Languages and smaller state languages in Europe. The SOAS-UCL LWW CETL focuses on languages of Asia, the Middle East, Africa, Eastern Europe, Scandinavia and the Netherlands referred to as ‘languages of the wider world’. This conference will bring together researchers and practitioners from these various fields to define, analyse and explore new directions and paradigms in understanding resilience and shift of regional and minority languages. We warmly invite not only researchers and students, but also policy makers, practitioners and interested others to the conference that aims to provide opportunities for discussion, further research and future collaborations.

Keynote Speakers

Richard Bourhis, Professor of Social Psychology, Universit頤u Qu颥c ࠍontr顬, Canada
Ofelia Garcia, Professor of Urban Education, The City University of New York, USA
Waldemar Martyniuk, Executive Director, The European Centre for Modern Languages, Graz, Austria
Ann Pauwels, Professor of Sociolinguistics, SOAS, University of London, UK
Miquel Strubell, Executive Secretary, Linguam󮠦amp; director U.O.C. Chair in Multilingualism, Barcelona, Spain

Proposals are invited for papers in any area of the resilience and shift of regional and minority languages, and those under the following themes would be particularly welcome:

(i) Language resilience and shift outside formal educational contexts
(ii) Multilingual and Multicultural education
(iii) The role of new technologies and innovation including social media
(iv) Social benefits & costs of linguistic diversity
(v) Cultural aspects of language maintenance and shift

To submit a proposal, please write an abstract of no more than 250 words, indicating the appropriate theme from above, and send it to mercator@fryske-akademy.nl by 10th January, 2011 at the latest.

Responses from the conference organisers will be sent by email by 24th January, 2011. Abstracts will be published in a proceedings report. Please note that the working language of the conference will be English and, unfortunately we are not able to provide interpreting facilities.

Conference Scientific Committee

George Alao, Mae de Conf鲥nces – Yoruba – & Director, Africa Department, Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO), Paris, France

Sarah Cartwright, CILT (The National Centre for Languages), UK

Richard Cl魥nt, Professor, Director and Associate Dean, Official Languages and Bilingualism Institute, University of Ottawa, Canada

Sabine Ehrhart, Professor of Ethnolinguistics, University of Luxembourg

Ren頊orna, Head of Social Science Department (inc Mercator) Fryske Akademy & Professor of Knowledge Management and Cognition, University of Groningen, The Netherlands

Jacomine Nortier, Associate Professor, Institute of Dutch Language and Culture, Utrecht University, The Netherlands

Alex Riemersma, Researcher, Mercator Research Centre, Fryske Akademy & Lecturer Frisian and Multilingualism, NHL and Stenden University, The Netherlands

Itesh Sachdev, Director SOAS-UCL LWW-CETL & Professor of Language & Communication, SOAS, University of London, UK, (Conference Co-Chair)

Reinier Salverda, Director, Fryske Akademy, The Netherlands, & Professor, Dutch Language and Literature, University College London, UK.

Cor van der Meer, Project Coordinator, Mercator Research Centre, Fryske Akademy, The Netherlands (Conference Co-Chair)

Registration details

Registration is open from 1st December, 2010, but please register early as places are quite limited.
Conference fee for participants is 115, and includes conference lunches, refreshments and the conference dinner. The conference venue is ‘it Aljemint’ conference centre of the Fryske Akademy in Leeuwarden.

Accomodation

Hotel accomodation needs to be arranged by the participants themselves. Information about a range of hotels and/or rooms to suit most budgets can be found at our website www.mercator-research.eu.
For further information or enquiries, please contact Adrie Kaspers

To update your preferences and to unsubscribe please visit this link
To forward this message to someone please visit this link

Font: Mercator European Research Centre on Multilingualism and Language Learning

Xavier Graset conversa amb Josep Maria Aymà, filòsof i corrector lingüístic, que ens presenta el seu llibre “El català, al carrer”.Josep Maria Aymà participa a la tertúlia amb el director de l’”Avui”, Xevi Xirgo; l’escriptor Lluís Racionero; i l’historiador Xavier Casals. http://www.catradio.cat/audio/500716/Josep-Maria-Ayma . Minut 2:15 – min 34:00 (principalment…!)

Font: Miquel Strubell i Fòrum de Sociolingüística

La Universitat de Perpinyà ha aprofitat una reforma per eliminar dues formacions per aprendre el català que no existien enlloc més de la Catalunya del Nord. Es tracta de la formació al CAPES i del Diploma d’Universitats d’Estudis Catalans, creat el 1970 amb el suport del Consell General quan encara no hi havia diplomes d’estat de català. Segons ha denunciat la Federació d’entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes, la decisió perjudica les relacions intercatalanes perquè “retalla els magres mitjans que van destinats a promoure l’ensenyament del català”. El DUEC s’adreçava als catalans que no s’havien pogut beneficiar d’una formació al curs de les seves escolaritats i que volien aprofundir en la coneixença de la llengua. A més, el DUEC optava a unes quantes inscripcions suplementàries a la universitat sense cost afegit gràcies a una mutualització del curs amb les classes existents.

The European Charter for Regional or Minority Languages and the media (Regional or Minority Languages, No.6)

(08/09/2008) This publication is based on a study that was prepared for the Secretariat of the European Charter for Regional or Minority Languages to inform the future application of those provisions of the charter relating to the media. At the charter secretariat it was felt that it would be appropriate to make this study accessible to a wider audience, in order to assist in the applica¬tion of these charter provisions. In particular, it is hoped that this publica¬tion will be useful to governments which have signed and ratified, or are considering signature and ratification, of the charter, in order to better understand some of its obligations; to public servants charged with the task of implementing such obligations; to users of regional or minority languages, and those non-governmental organisations which represent them, in as sessing the choice of obligations and the challenges of imple¬mentation; and to a broader public interested in these issues, not least media outlets themselves, which play no small part in the successful imple¬mentation of charter obligations.

Author(s) : ISBN : 978-92-871-6431-5 Format : 16 x 24 No. of pages : 106 Price : 15 €/ 30 $ + 10% postage

To place an order directly http://book.coe.int/sysmodules/RBS_page/admin/redirect.php?id=36&lang=EN&produit_aliasid=2338

Font: Consell d’Europa

Avui, 12 de gener, es farà la xerrada «Linguistic complexity in Catalan migration contexts: Catalans in New York, and Muslims in Catalonia», a càrrec d’ Eva Juarros Daussà i Tilman Lanz (University at Buffalo, The State University of New York).

L’acte, organitzat pel CUSC, tindrà lloc a la Sala de Professors (5a planta de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia, UB), a les 16.00 hores.

Tot seguit podeu llegir-ne un resum:

Catalan aspirations for independence and autonomy are traditionally and still today largely funneled through the expression of a distinct desire, on the part of many Catalans, to speak their own language as opposed to Castillian. In this context, Catalonia has, over the past three decades, become one of the very few, if not the outstanding, example for a successful language revitalization process. In this paper, we critically examine the contemporary linguistic antagonism between Catalan and Castillian. Based on results from our empirical work in New York (Juarros Daussà) and Barcelona (Lanz), we give two examples to show how complex the language revitalization process in Catalonia has become today. The work of Juarros Daussà among Catalan emigrants in New York examines how the revitalization efforts in Catalonia impact a population that has been removed from the influence of such efforts for substantial amounts of time. Lanz’ research among Muslim immigrants in Barcelona is able to also document the significantly increased complexity of the linguistic issues at hand through his work on the recent phenomenon of immigration to Catalonia. We suggest that, as a result of processes of diversification and increased complexity of the linguistic issues surrounding the case of Catalan, alternative measures have to be taken to ensure the continued survival of the language as a viable means of communication among the people in Catalonia (Catalans and immigrants alike) as well as the growing Catalan populations abroad.
Font: CUSC-UB

Activitats que ha programat el Servei de ¨Tecnologia Lingüística per als mesos de gener i febrer de 2011.- Taller “LateX, editor per a la redacció i composició de textos científics”. Dies 12, 17, 19 i 24 de gener, de 16:30 a 19:00. Aula d’Informàtica de la Facultat de Filologia de la UB.

- Taller “TAO, Traducció Assistida per Ordinador”. Dies 17, 24 i 31 de gener, de 10:00 a 13:00. Aula d’Informàtica de la Facultat de Filologia de la UB.

- Taller “Transcriber, edició i anotació d’arxius sonors”. Dies 25 i 27 de gener i 1 de febrer, de 10:00 a 12:30. Aula d’Informàtica de la Facultat de Filologia de la UB.

També tenim prevista una altra activitat, la data de la qual està pendent de confirmació: Taller “Excel avançat aplicat al tractament de textos”.

Si esteu interessats en alguna d’aquestes activitats, si us plau, contacteu amb montsenofre () ub () edu o al telèfon 934035694.

Font: Servei de Tecnologia Lingüística. Universitat de Barcelona.

Els dies 27 i 28 de gener de 2011 es realitzaran les I Jornades “Investigar con los jóvenes: cuestiones temáticas, metodológicas, éticas y educativas”. La inscripció està oberta i és gratuïta. Dirigit a investigadors interessats en la recerca educativa amb joves des d’una perspectiva qualitativa. Trobareu la informació a: http://fint.doe.d5.ub.es/seminaris/jornadesjoves/

Data: 19 de gener de 2011 Lloc: Sala Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans
C. del Carme, 47, 08001 Barcelona

Programa:

18:00 Benvinguda. Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

18:10 Presentació CLARIN i CLARIN-CAT. Núria Bel (UPF)

18:30 Taula Rodona. Els col·laboradors de CLARIN-CAT: els recursos i serveis integrats al demostrador

• Dades:
  Joan Soler – Institut d’Estudis Catalans
  Joan Boadas – Arxiu de l’Ajuntament de Girona
  Albert Soler – Centre de Documentació Ramon Llull (UB)
  Joan Torruella – Corpus Informatitzat del Català Antic (UAB)
• Eines:
  Juan Antonio Pérez – Lematitzador de Català Antic de la Universitat d’Alacant (UA)
  Lluís Padró – FreeLing (UPC)
  Jorge Vivaldi – Eines de l’IULA (UPF)
• Coordina: Mercè Lorente (UPF)

19:30 CLARIN-CAT-LAB. Els resultats de CLARIN-CAT ja a disposició de la comunitat. Marta Villegas (UPF)

20:00 La construcció de CLARIN a Europa. Steven Krawer, coordinador de CLARIN Europa ( en anglès )

20:30 Clausura de l’acte i refrigeri

Si estàs interessat en assistir-hi envia un correu a eva.revilla (arroba) upf (punt) edu.

Font: IEC i IULA-UPF

Es publica una innovadora guia de Responsabilitat Social Empresarial centrada en la gestió dels aspectes de llengua

• El document es titula “Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès”
• El seu caràcter innovador ve del fet que està concebut des de la lògica empresarial de la Responsabilitat Social Corporativa, un enfocament de gestió que moltes de les empreses més ben gestionades han anat incorporant
• Proposa que les empreses compromeses amb l’RSE han de combinar tres vectors: el legal, el comercial, i el de responsabilitat social

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual “Empresa i llengua“, una guia que reflexiona al voltant dels aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que també ofereix diversos exemples de bones pràctiques que poden ser aplicats en contextos diversos.

El document, de trenta pàgines, porta per subtítol “Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès“, que vol ser tota una declaració d’intencions sobre l’enfocament que aporta l’RSE.

La guia ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses i promotor de Responsabilitat Global, qui també ha col·laborat en aquests anys amb la Secretaria de Política Lingüística per a ajudar a definir un model adequat amb la lògica empresarial de l’RSE. Canyelles, que també ha ofert formació en aquest eix de l’RSE, considera que el repte és integrar els aspectes lingüístics dins de les matèries gestionades en el marc de l’RSE, és a dir, donar-li la normalitat que es mereix per part de les empreses que gestionen la seva RSE.

Després del desenvolupament que ha tingut l’RSE en els darrers anys, encara no existia un marc de reflexió per a les empreses sobre com integrar els aspectes lingüístics a l’RSE, una mancança que aquesta publicació pretén trencar. Si bé existeixen documents que es refereixen a la llengua i a l’RSE, fins ara sempre s’havien formulat sota la lògica del marc normatiu, mentre que aquest document, sense desatendre aquest marc, parteix del desenvolupament empresarial de l’RSE com una estratègia corporativa.

El rerefons de la publicació és que la llengua també forma part de la responsabilitat social de les empreses. Així, les empreses que volen construir una ciutadania corporativa sensible i compromesa amb el seu entorn haurien d’incorporar aquesta perspectiva entre els temes rellevants en la gestió de la seva RSE. La relació positiva amb els territoris on l’empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa.

La integració de la llengua dins l’RSE ha de ser especialment rellevant en territoris com Catalunya, Galicia o el País Basc i en el conjunt de l’Estat espanyol, on la llengua pren totes les característiques per a ser considerada un aspecte rellevant d’RSE.

Les empreses han d’abordar-la transversalment ja que té a veure amb tots els aspectes substancials de l’RSE: laborals, socials, econòmics, de producte, d’atenció a la clientela, de relació amb els grups d’interès, de relació amb la comunitat, sostenibilitat.

Una de les idees força que s’hi expressen és que l’empresa ha de combinar tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat), i el de responsabilitat social (ser sensible a les inquietuds de la societat). Però respecte al compliment legal s’incorpora un matís molt rellevant: complir la llei, des d’una òptica d’RSE, implicaria tenir en compte no solament l’articulat de la norma sinó el seu esperit per a donar compliment a les expectatives de la societat que hi ha expressat el legislador.

Aquest, partint del desenvolupament empresarial de l’RSE com una estratègia corporativa, té per intenció abordar la reflexió sobre RSE, empresa i llengua, però també vol anar més enllà quan proclama que Catalunya pot esdevenir un espai d’excel·lència per a l’aprenentatge corporatiu sobre la gestió del multilingüisme i la diversitat cultural que les multinacionals puguin aplicar en altres contextos.

Cal dir que l’aparició d’aquest document ha coincidit amb la publicació de l’article “Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses” dins la Revista de Llengua i Dret, editada per l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, també amb l’autoria de Josep Maria Canyelles.
Descarregar-se el document:

• Portal del Departament de Treball: http://www20.gencat.cat/docs/treball/03%20-%20Centre%20de%20documentacio/Documents/01%20-%20Publicacions/11%20-%20Responsabilitat%20social%20empreses/Arxius/Empresa%20i%20llengua.pdf
• Portal de Responsabilitat Global: http://www.collaboratio.net/mm/File/ca/Empresa_i_llengua.pdf

Altres enllaços:

• Notícia al portal del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/treball/menuitem.32aac87fcae8e050a6740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=c70783e897f4c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c70783e897f4c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
• Notícia al portal de Responsabilitat Global: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2010/12/empresa-i-llengua-un-enfocament-de.html
• Canal de Responsabilitat Social i Llengua dins Responsabilitat Global: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/llengua
• Memòria de Responsabilitat Social i Llengua de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global): http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2010/02/memoria-responsabilitat-social-i.html
• Presentació de l’autor: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/p/qui-som.html

Contacte: Josep Maria Canyelles jmcanyelles (arroba) collaboratio (punt) net www.responsabilitatglobal.com +34 670 600 223

Font: Miquel Strubell

El plan, al que ha tenido acceso Levante-EMV, propone actuaciones en “el momento de acceso del personal a la Administración” si bien no plantea el requisito lingüístico, una reclamación histórica de la izquierda política y de algunos sindicatos que está en vigor en Cataluña y que obliga a los aspirantes a una plaza de funcionario a acreditar a priori su conocimiento de la lengua. El Ejecutivo popular, que siempre se ha opuesto a este planteamiento, opta por una fórmula menos controvertida, pero que sin duda supone un avance respecto a la situación actual. Según el texto aprobado los nuevos empleados públicos “antes de incorporarse a sus puestos de trabajo, tendrán que superar un período de formación en diferentes materias, entre las que existirá un módulo de conocimientos oficiales del valenciano que, con carácter obligatorio tendrá que superarse”.
El plan puntualiza que esta formación acreditará, al menos, la titulación de conocimientos elementales del valenciano. Esta “actividad formativa”, añade el documento, se realizará a través del Instituto Valenciano d’Administració Pública (IVAP) en coordinación con la Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià, organismo que expedirá el certificado oficial correspondiente.
Como ya adelantó este diario el pasado sábado, el plan establece también que el conocimiento oficial del valenciano se considerará como un “mérito” para la carrera profesional horizontal, el complemento retributivo que ya tiene el personal sanitario y que el Consell pactó con el personal de función pública. Además, los funcionarios podrán ver mejoradas sus retribuciones si avanzan en el conocimiento de la lengua.
Además, como medidas novedosas se introduce la figura del tutor voluntario de valenciano: un trabajador que tendrá como misión transmitir a sus compañeros los conocimientos del valenciano en el día a día y en cuestiones concretas del trabajo administrativo. Esta persona podrá, además, tutelar a un compañero mediante un compromiso formal que tendrá como objetivo transmitirle sus conocimientos. La Generalitat prevé recompensar en la nómina a tutor y tutorado si se consigue el nivel de conocimientos del valenciano al que se hubieran comprometido.
Estas y otras medidas se aplicarán a los cerca de 16.500 empleados públicos de la Administración de la Generalitat. Quedan excluidos los funcionarios del sector docente y sanitario, así como los cargos públicos y personal de designación política. Tal como avanzó el viernes la portavoz del Consell y consellera de Justicia y Administraciones Públicas, Paula Sánchez de León, el estudio constata que más del 73% de la plantilla tiene conocimientos oficiales del valenciano y son mayoría los que poseen un nivel elemental y mitjà.
Los porcentajes varían por sectores de edad, sexo, provincia y conselleries, tal como puede observarse en la información gráfica. Sin embargo, el estudio detecta dificultades a la hora de evaluar el uso real del valenciano en la Administración. De ahí que el plan recoja medidas para fomentar su uso. Se establece que las comunicaciones oficiales escritas que se remiten a los ciudadanos se redacten en las dos lenguas oficiales y que se utilicen ambas lenguas en la convocatoria y actas de reuniones en todas la comisiones internas de las diferentes conselleries. Además, se pide que de manera progresiva se tomen medidas en todos los departamentos que garanticen la redacción en ambas lenguas de los informes, memorias y otros documentos similares.

Font: Levante, via Maties Segura, UJI

CONFERÈNCIA: Juan Carlos Etxegoien “Xamar” (Professor investigador en història i sociolingüística del País Basc i de l’euskara).
“País Vasco: Euskara ¿lengua aislada = país aislado?”.
Ningún lingüista ha conseguido hasta ahora clasificar el Euskara en alguna de las familias de lenguas conocidas; es una lengua aislada. Por otra parte, se hablaba ya antes de la expansión de las lenguas indo-europeas, es decir, desde la prehistoria. La explicación de estos fenómenos parece sencilla: por un lado el Euskara no ha permitido a su comunidad la comunicación con los pueblos vecinos y, por otro, si ha sobrevivido se debe a que el pueblo vasco nunca han sido conquistado, ni convenientemente civilizado, ha vivido aislado. ¿Responden a la realidad estos razonamientos?

DIMARTS, 11 de gener de 2011 a les 13:00
Edifici Històric, Aula 104

DIMECRES, 12 de gener de 2011 a les 10:00
Edifici Aribau, Aula 4.21

Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona

Font: www.ub.edu/cusc http://cuscub.wordpress.com

«En quina llengua ens parlarem?». Negociacions de codi en una aula de P3 Carles de Rosselló i Peralta

• Editorial La Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny

Estudis. El llenguatge administratiu i jurídic

• La comunitat lingüística nòrdica en matèria jurídica Heikki E. S. Mattila
• La llengua especialitzada en la doctrina del Tribunal Constitucional Maria do Carmo Rodríguez Salido; Concepción Varela Portela
• Els noms de la llengua i els models lingüístics del català a Europa. De la traducció de la Constitució europea (2004) a les eleccions del 2009 Josep-Àngel Mas Castells

Estudis. El dret lingüístic

• La llengua de redacció de l’acta de la junta de propietaris José Manuel de Torres Perea
• El tema de la llengua en l’evolució del constitucionalisme ucraïnès Iryna Ulasiuk
• El règim lingüístic de la Unió Europea: llums i ombres en el procés d’ampliació David Fernández Vítores
• Antecedents i estudi de la Llei 10/2009, de 22 de desembre, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó José Ignacio López Susín

Estudis. La política i la planificació lingüístiques

• Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses Josep Maria Canyelles
• «En quina llengua ens parlarem?». Negociacions de codi en una aula de P3 Carles de Rosselló i Peralta
• Patriotisme, eficàcia i llengua catalana: valors promocionals del funcionariat de l’autonomia regional de Catalunya (1931-1933) David Martínez Fiol

Legislació, jurisprudència i documentació

• Crònica legislativa: Catalunya Anna M. Pla
• Crònica legislativa: País Valencià Mercè Teodoro
• Crònica legislativa: Illes Balears Antoni Nadal
• Crònica legislativa: País Basc Iñigo Urrutia Libarona
• Crònica legislativa: Navarra Iulen Urbiola
• Crònica legislativa: Galícia Alba Nogueira
• Crònica legislativa: Estat espanyol Anna M. Pla
• Crònica legislativa: Astúries José Manuel Pérez
• Crònica legislativa: Unió Europea Narcís Mir
• Jurisprudència: Tribunal Constitucional Eva Pons; Agustí Pou
• Jurisprudència: Tribunal Suprem Eva Pons; Agustí Pou
• Crònica parlamentària Roser Serra; Ramon Prat

Recensions i notícies bibliogràfiques

• Andrés Urrutia, Santiago Larrazabal, César Gallastegi i Eneko Oregi (coord.), «Nomografia eta arau-idazketa elebiduna / Nomografía y corredacción legislativa» Carles Duarte
• Maria do Carmo Henríquez Salido i Enrique de No Alonso-Misol, «Historia del léxico jurídico» Carles Duarte
• Joaquim Triadú i Vila-Abadal i Ester Franquesa i Bonet (coord.), «Llibre d’estil jurídic. Centre d’Estudis Garrigues» Carles Duarte
• Josep À. Mas, «El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians» Carles de Rosselló
• William Cisilino, «Lingue in bilico. Buone pratiche nella tutela delle minoranze linguistiche in Europa» Bernat Joan
• Giovanni Poggeschi, «I diritti linguistici. Un’analisi comparata» Eva Pons
• Bibliografia recent d’interès Marina Solís
• Ernest Querol Puig, Miquel Strubell i Trueta, «Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya. Evolució de les habilitats, dels usos i de la transmissió lingüística (1997-2008)» Marina Solís

Editorial

Els usos lingüístics a les llars a Catalunya Elena Sintes Pascual

Quatre converses amb famílies multilingües Roser Térmens

Entrevista a Anna Solé per Miquel Strubell

Llengua, llengua, llengua Toni Fernández

Famílies lingüísticament mixtes segons l’enquesta EULP08 Natxo Sorolla

Font: Cercle XXI

Arran del perill en què es troba la immersió lingüística al Principat, cop d’ull a l’estat del català als territoris sota domini espanyol

Les sentències del Suprem espanyol sobre la immersió al Principat posen en perill un model educatiu vigent des dels primers vuitanta i reconegut fins i tot per la Unió Europea. Però quins sistemes educatius hi ha a la resta del país, i quina és la situació del català en cadascun? A la Franja, hi ha la possibilitat d’estudiar el català com a assignatura optativa, i s’hi matriculen el 80% dels alumnes. A les Illes, des del 1997 s’aplica l’anomenat ‘decret de mínims’; segons aquest decret, si més no el 50% d’assignatures es fan en català. On la situació és més greu és al País Valencià, on el govern no dóna prou oferta i on ara mateix hi ha 93.700 xiquets que volen estudiar en català, però no poden.

Manca de suport institucional a la Franja

A la Franja de Ponent, el 80% dels alumnes estudien llengua catalana, una assignatura optativa a les escoles públiques des de principi dels vuitanta. L’assignatura va ser implantada pel conseller socialista José Bada, nascut a la Franja, però el procés ha tingut poca empenta, segons el sociòleg Natxo Sorolla, que prepara una tesi sobre el català a la Franja.

En aquests últims vint anys llargs l’assignatura optativa del català s’ha anat estenent, però sense suport públic; és a dir, les institucions no fan res per promoure la llengua, ans es limiten a oferir la possibilitat d’estudiar català, i els centres ensenyen l’assignatura si hi ha una demanda mínima. Però, tot i el suport públic tan ínfim i el fet que l’assignatura és voluntària, la immensa majoria dels alumnes, un 80% (no hi ha dades oficials públiques), estudien català, i quan acaben l’ensenyament obligatori tenen un nivell similar al nivell C de català del Principat.

A banda l’assignatura optativa, en alguns centres de la Franja també hi ha els anomenats ‘projectes lingüístics’, encara molt minoritaris, que inclouen l’ensenyament d’algunes assignatures en català. Aquests projectes van néixer a les dues escoles de Fraga, però tampoc no tenen suport institucional.

Segons Natxo Sorolla, la població adulta de la Franja té un gran coneixement del català, però la transmissió generacional de la llengua ha minvat. Per això diu que, si el català no s’implanta a les escoles, serà difícil que la llengua continuï viva en aquest territori. Doncs bé, la llei de llengües aprovada pel govern d’Aragó sembla que vagi en la direcció contrària, perquè no reconeix l’oficialitat del català a la Franja, ans es limita a considerar-la una llengua ‘pròpia, original i històrica’.

‘Decret de mínims’ a les Illes

A les Illes, s’aplica des del 1997 el ‘decret de mínims’, que estableix que no pas menys del 50% de les assignatures s’han d’ensenyar en català. Segons Tomeu Martí, portaveu de l’Obra Cultural Balear, no hi ha dades públiques sobre el compliment d’aquest decret, encara que creu que la gran majoria de centres el compleixen, si bé sospita que alguns centres privats l’infringeixen. En canvi, hi ha alguns centres que ensenyen gairebé totes les assignatures en català.

‘La immensa majoria de pares volen que els infants sàpiguen totes dues llengües’, i tot just si hi ha cap conflicte puntual per la llengua de l’ensenyament, continua dient Martí. Ara, el català perillarà, si el PP torna a governar. ‘L’objectiu del PP és d’exterminar el català’, afirma, contundent, i ho intentarà ‘amb el fals discurs del trilingüisme; amb l’anglès com a excusa per a fer demagògia’. El decret del trilingüisme, derogat pel Pacte de Progrés, reduïa l’ensenyament en català al 33%, i fou aprovat durant la legislatura de Jaume Matas, que també havia intentat d’abolir el decret de mínims.

Sense poder estudiar en català al País Valencià

La llengua a les escoles del País Valencià és víctima, des de fa anys, de la política lingüística del govern. En aquest territori hi ha dues línies d’ensenyament, l’una que assegura l’ensenyament en espanyol, i l’altra perquè pugui estudiar en català qui vulgui, sense garanties de poder-ho fer. Aquest curs mateix, desenes de milers d’alumnes havien demanat d’estudiar en català i no han pogut perquè la Generalitat els ha deixats de banda. Concretament, hi ha 130.000 alumnes d’infantil i de primària que poden estudiar en català, però serien 222.406, si el govern satisfés la demanda existent.

En total, al País Valencià hi ha 774 centres amb programes d’ensenyament en català (un 44,8% del total) dels 1.726 centres públics i privats d’infantil i de primària. A molts nuclis urbans la manca d’oferta d’ensenyament en català a l’educació pública és patent: a València tan sols 47 centres públics de 95 ofereixen classes en català; a Alacant, solament n’ofereixen 10 centres públics de 57; a Castelló, 33 de 37; i a Elx, 15 de 36.

El català a les escoles de tot el país – VilaWeb.

L’edició catalana de la Viquipèdia va inciar el 2010 esdevenint la primera del món en qualitat, va continuar pujant a la 13a posició mundial en nombre d’articles, superant l’edició noruega, i ara el tanca superant la xifra simbòlica dels 300.000 articles

Font: Racó Català

Linguapax distingeix cada any persones que per raó del seu compromís, l’entusiasme i l’excel·lència del seu treball, ja sigui a títol individual o en el marc d’organitzacions, han generat un impacte positiu en la diversitat lingüística, en les vides i en la percepció de comunitats lingüístiques menys visibles, i en el manteniment o la generació de cultures multilingües.

El Premi Linguapax es concedeix, des de 2001, en dues categories: individus i organitzacions. Linguapax us convida a presentar els vostres candidats i a enviar la vostra proposta al Secretariat de Linguapax info (arroba) linguapax (punt) org, d’acord amb les noves bases (http://www.linguapax.org/ca/premis-linguapax), abans del 27 de gener del 2011.

El Premi Linguapax es donarà a conèixer el 21 de febrer del 2011.

Font: Miquel Strubell, via Departament de diversitat lingüística – LINGUAPAX

Los resultados académicos avalan un modelo basado en el catalán como lengua vehicular en la enseñanza

Alumnos del instituto Milà i Fontanals, en el inicio de este curso. JOSÉ COLÓN

Aunque generalmente son combativos con las administraciones, buena parte de los estudiantes catalanes están de acuerdo con el modelo de inmersión. En este sentido, la coordinadora de organización de la Asociación de Estudiantes Progresistas, Lara Saiz, valora la inmersión como una pieza fundamental del carácter integrador del sistema educativo. “Los recién llegados aprenden la lengua catalana como el resto y eso evita que sean ciudadanos de segunda”, asegura.

El model lingüístic escolar de Catalunya és el resultat d’un pacte nacional assolit als anys 80. Gràcies a aquest pacte, el país va apostar per una escola inclusiva en què tot l’alumnat anés dominant el català i el castellà, i que alhora afavorís la cohesió social en un moment en què molts patien per un possible esquinçament comunitari. Com en altres camps, el pacte va limitar la capacitat d’escollir dels pares a canvi de garantir la igualtat de coneixements i per tant d’oportunitats. El pacte també establia que el català esdevingués la llengua prioritària almenys en una institució social significativa, condició necessària per permetre’n la recuperació després de segles de polítiques oficials lingüicides.

El model de conjunció és un model raonablement reeixit. Els seus resultats educatius són, fins i tot, una mica superiors a la mitjana de l’Estat, és el model lingüístic escolar que més i millor garanteix la bilingüització generalitzada de l’alumnat de tot Europa, i constitueix un dic fonamental contra la tendència a la segregació que afecta bona part de les societats occidentals. Òbviament, el model té dèficits. Sense anar més lluny, encara permet que alguns alumnes surtin de l’escola sabent poc català, no dota de prou coneixement d’anglès, i no aprofita bé el bagatge idiomàtic de les noves immigracions. Però insistim-hi, el model resisteix bé la comparació amb altres propostes.

Ara aquest pacte nacional es troba en perill. Empesos per una opinió publica(da) cada cop més xovinista, les altes instàncies judicials espanyoles van bastint un model lingüístic més i més encotillador. En aquest model, explicitat en la interpretació lliure de la carta magna publicada pel Tribunal Constitucional el juny passat, les societats amb llengües pròpies diferents del castellà són pràcticament terra conquerida on els hispanòfons -i només ells- tenen dret a viure en monolingüe. Les sentències del Tribunal Suprem fetes públiques aquesta setmana són un esglaó més en aquest procés. D’entrada, perquè exigeixen que el castellà sigui reintroduït com a llengua vehicular “de forma proporcional i equitativa en relació amb el català en tots els cursos del cicle d’educació obligatòria”, la qual cosa, a banda de trinxar l’autonomia del govern català, obre la porta tant a fórmules bilingües com a línies en castellà. Però és que, a més a més, d’acord amb aquestes sentències, els pares recurrents tenen el dret a exigir a una escola concertada -una empresa privada!- que els atengui en aquest idioma oralment i per escrit. Ras i curt, els magistrats reconeixen el dret a ignorar el català en l’única institució que fins ara demana que tothom faci l’esforç d’entendre’l. Certament, les sentències no afecten tot el sistema educatiu, i de manera immediata només complicaran la gestió d’uns quants centres. Però creen jurisprudència i tot fa pensar que només serviran per crispar l’ambient als centres escolars.

Molta, molta feina se li gira al nou Govern. Artur Mas arriba al poder cavalcant sobre l’eslògan del dret a decidir, i abans de prendre possessió ja l’han bufetejat per recordar-li que, de moment, qui mana és Madrid. Aspira a construir un gran consens entorn de les reivindicacions econòmiques i Espanya li llança un torpede en la línia de flotació de la unitat civil que és la llengua. Proposa avançar cap al trilingüisme i el volen obligar a respectar el monolingüisme castellà més ranci. Pretén perseguir l’excel·lència i li imposen el dret a la ignorància. Caldrà doncs que desplegui totes les capacitats de lideratge per fer front a l’envestida. I li caldrà no sols un pla, sinó un relat per posar el país darrere seu.

Podrà aconseguir-ho si explica que el repte de les sentències no és ben bé -o principalment- el de la llengua, sinó el del dret dels catalans a decidir democràticament sobre les seves vides sense interferències alienes. En qualsevol cas, però, les noves autoritats hauran de liderar alhora la batalla legal i política, la batalla de la persuasió de propis i aliens, i la batalla de la millora i la consolidació del model lingüístic escolar. En tots tres terrenys coixejaran més que no voldrien, perquè en tots tres hi ha més feina per fer que no pas feta. Després de 30 anys d’autogovern, a Catalunya encara no hi ha un institut que investigui i proposi solucions per als problemes del país en el camp de la sociolingüística, del dret lingüístic, de la integració lingüística dels nouvinguts o de l’ensenyament de llengües. I els reptes d’envergadura no se solucionen a base d’improvisacions miraculoses d’últim moment.

Ho deia fa poc Jordi Pujol: el moment és delicat, i cal entomar els reptes amb intel·ligència i visió de país. A Mas li han avançat dos anys la concreció del seu dret a decidir, però ara ja és inevitable. De la seva resposta a l’envit del Constitucional i del Suprem en dependrà, molt probablement, la seva credibilitat a l’hora de plantar cara a Madrid en temes econòmics i la seva supervivència política.

F. XAVIER VILA I MORENO

Font: ARA

Llorenç Comajoan i Mariona Casas

Finalmente, sobre el nivel de exigencia, se podría pensar que al final tanto los alumnos como los profesores salen perjudicados del plan Bolonia, ya que unos reciben menos contenidos y los otros no pueden enseñarlo tal como estaban acostumbrados a hacerlo. Pero ya hemos dicho que lo primero no tiene que ser necesariamente así y, en cuanto a lo segundo, es preciso que los profesores se esfuercen para implementar nuevas metodologías al servicio de la enseñanza-aprendizaje: el espacio europeo de educación superior nos brinda la oportunidad de innovar, y el nuevo papel asignado a docentes y alumnos, lejos de propiciar discursos catastrofistas, debería centrarse en alcanzar la excelencia de nuestras universidades.

Font: La Vanguardia 3/ 11/ 2010. Via LA VANGUARDIA- Article d’opinió: ‘¿Tan malo es el plan Bolonia?’

Sol•licitud de beques per a la realització de pràctiques de formació en Informàtica, en Lexicografia i Terminologia, en Onomàstica i en Edició i Digitalització de Texts (AVL). EnllaçSol•licitud d’ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada (AVL). Enllaç

Sol•licitud d’ajudes per a la promoció dels escriptors en valencià (AVL). Enllaç

Font: Infomigjorn

El programa avalua, cada tres anys, la comprensió lectora, la competència matemàtica i la científica. L’any 2009 s’ha fet amb especial aprofundiment en la comprensió lectora.

De l’informe, lògicament, només se’n pot valorar el que avalua; una part petita del que és l’ensenyament. A més, l’avaluació dels coneixements lingüístics es fa com si tots els alumnes fossin monolingües i, per això, els alumnes de sistemes que tenen per objectiu fer bilingües (o poliglotes) només poden mostrar-se com a monolingües. En avaluar així els poliglotes, s’amaguen les altres capacitats que tenen (a part de la comprensió i expressió en una llengua, tenen destreses interlingüístiques -que els permeten traduir d’una llengua a una altra- i polilingüístiques -que els fan capaços d’aprofitar informació en distintes llengües i reelaborar-la en una o més).Els resultats atribuïts a l’Estat espanyol no són bons i, entre aquests, els de Balears són dels pitjors. Segons l’informe, les variables més influents en els resultats són l’estatus social, econòmic i cultural de les famílies, l’ocupació i el nivell d’estudis dels pares, l’origen autòcton o immigrant, el nombre de llibres que tenen a ca seva (no pel fet de tenir-los, supòs), el gust per la lectura, el clima d’ordre en els centres i la confiança en el sistema educatiu. És clar, per tant, en quin sentit actuar i quina incidència hi deu tenir qüestionar el sistema sols amb fins electoralistes, engreixar prejudicis sobre l’escola, fomentar el friquisme i la cultura del totxo i desprestigiar la formació, en lloc de fer costat a un sistema escolar coherent, quant a objectius socials i personals. D’altra banda, no seria gens bo, vists els resultats obtinguts, empènyer els centres a destinar els esforços a preparar-se per a puntuar millor en el PISA; la comprensió lectora que s’adquireix només preparant-se per a superar proves de comprensió lectora és la més estèril de totes. L’ensenyament és molt més que això; és preparar per a la feina, però també formar culturalment i educar, i no només n’és responsable l’escola.

La simplificació d’atribuir el “fracàs” escolar de les Balears al fet que l’ensenyament sigui (si més no, en els papers) majoritàriament en català xoca amb els resultats de Catalunya que, amb una presència escolar del català més alta, estan al mateix nivell que Madrid i per damunt de moltes altres comunitats castellanoparlants; i també amb el fet que la distància entre els resultats obtinguts pels alumnes autòctons i pels alumnes de famílies immigrants és menor a Balears que en altres comunitats en què l’escola sols és en castellà. A més, deixant a part Corea del Sud (amb un model escolar que aquí ningú no voldria), els altres dos primers classificats, Finlàndia i Canadà, són estats que es reconeixen plurilingües i apliquen un model lingüístic amb voluntat igualitària.
Els qui hi cerquen solucions simples potser haurien de fer cas del desig de Los Mismos de construir “un puente desde Valencia hasta Mallorca”. Els darrers classificats són Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, els únics territoris des d’on no poden arribar a Madrid a peu.

De l’informe PISA 2009 n’han aparegut parers variats. Encara que ho sembli, així com el nom del pla Bolonya fa referència a la ciutat italiana, el de PISA no té un origen paral·lel, sinó que correspon a les inicials del nom en anglès d’aquest programa per a l’avaluació internacional dels alumnes (Programme for International Student Assessment). Així i tot, s’ha aprofitat l’homografia per comparar-lo amb la torre de la ciutat toscana, tant pels dubtes en els fonaments com per la desviació de l’eix, sobretot per l’ús que n’hi ha que en fan.

Font: Diari de Balears

Defensa de la tesi doctoral: “Llengües mitjanes i llengües internacionals en contacte a Catalunya i Estònia en l’era glocal. Una anàlisi sociolingüística comparada.”Dimecres 22 de desembre a les 11 del matí
Sala de professors, 5è pis de l’edifici Aribau, Facultat de Filologia
Universitat de Barcelona (Pl. Universitat – C/ Aribau).

* Medium-sized and international languages in contact in Catalonia and Estonia in the glocal era. A comparative sociolinguistic analysis.

The session will be in English and in Catalan.

Us recordem que demà tindrà llocla conferència Actituds lingüístiques a la diàspora: catalans i gallecs a la ciutat de Nova York a càrrec d’Eva Juarros-Daussà, de la State University of New York at Buffalo.

Data: 15 de desembre del 2010

Hora: 17.00 h

Ubicació: Aula 52.323 (edifici 52. Roc Boronat)

Font: IULA

El premi Lupa d’Or, dotat amb sis-cents euros, reconeix un text sobre sociolingüística catalana en format llibre que s’hagi editat en l’últim any. En el marc del lliurament de premis, Joan Pujolar, professor dels estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, pronunciarà la conferència «Trajectòries lingüístiques dels joves catalans».

Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Data: 16 de desembre

Horari: 18.30 hores

Organització: Societat Catalana de Sociolingüística (IEC)

Font: Institut d’Estudis Catalans

Publications:  Collective phenomena in social dynamics: consensus problems, ordering dynamics and language competition.

Castelló, X. (Directors: San Miguel, M.; Eguiluz, V.M.). Memòria Investigació; UIB , (2008)

Font: LUN: lengua, uso y norma

L’investigador Xavier Castelló ha realitzat la seva tesi sobre els mecanismes de la dinàmica de la competició entre llengües i les conseqüències que tenen paràmetres com el ‘prestigi’ o la ‘volatilitat’. Creu que “fan falta models més complexes” per determinar el destí de la llengua catalana

Cristina Polls | 09/12/2010

Quins són els processos subjacents en el contacte entre llengües que fan que unes perdurin i d’altres s’extingeixin? Es pot preveure amb una fórmula matemàtica, quants anys de vida li queden al català o quin és el seu futur en un entorn bilingüe?

La tesi doctoral de Xavier Castelló Llobet, que li ha suposat més de quatre anys de feina, s’ha centrat en l’anàlisi d’una qüestió sociolingüística, com és la dels processos de substitució lingüística, des de les possibilitats que ofereix la física estadística per entendre els mecanismes que intervenen en els processos d’interacció social.

La recerca ha estudiat aquests mecanismes en l’àmbit de la dinàmica de la competició entre llengües i les conseqüències que tenen paràmetres com el ‘prestigi’ i la ‘volatilitat’ en l’extinció d’una llengua o la viabilitat de la coexistència lingüística. Castelló assegura que “es tracta de les primeres passes per obtenir models senzills de la sociolingüística”. La idea d’aquest físic és poder “crear a la llarga models més complexes”.

A la pregunta del milió sobre si es pot saber quin és el futur del català, Castelló no es vol aventurar a respondre si amb aquests models es podrà saber de manera fiable quin serà el seu futur. Assegura que “per això fan falta encara models més complexes i és que a cada llengua té diferents dinàmiques i condicionants que cal tenir en compte per predir processos de substitució lingüística”.

El treball, titulat Collective phenomena in social dynamics: consensus problems, ordering dynamics and language competition, s’ha desenvolupat a l’Institut de Física Interdisciplinària i de Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), sota la direcció dels doctors Maximino San Miguel i Víctor M. Eguiluz, i ha estat defensada a la Universitat de les Illes Balears.

Ara bé, tot i que pugui semblar estrany que un físic creï models per fer comprensible la realitat lingüística, el cert és que a final dels anys noranta investigadors de provinents de diferents disciplines, no estrictament lligades a l’àmbit de les lletres van començar a explorar l’àmbit lingüístic. Un exemple actual és precisament la física estadística, que té com a objectiu principal entendre el comportament col·lectiu de sistemes formats per moltes partícules en termes d’una descripció microscòpica basada en la interacció entre elles. En bona part a causa de l’èxit d’aquesta disciplina a l’hora d’establir una connexió entre els comportaments a nivell micro i macro, cada cop s’estan començant a estudiar més els fenòmens col·lectius en sistemes socials a partir de models microscòpics d’agents en interacció.

En els problemes de dinàmica social, com és el cas del contacte entre llengües, els agents es consideren com a nodes integrants d’una xarxa que canvien el seu estat -la llengua d’ús, en aquest cas- en funció d’unes regles d’interacció amb els seus veïns de la xarxa. Es tracta d’aportacions de la física estadística a l’estudi de la competició entre llengües per establir, en definitiva, quan una dinàmica d’interacció entre un conjunt d’agents que poden escollir entre diverses opcions -llengües- dóna lloc a un escenari de consens en una d’aquestes opcions -situació de domini o extinció d’una llengua-, o bé quan s’arriba a un estat final en el qual diverses opcions socials coexisteixen -escenari de coexistència entre dues llengües. D’aquesta manera, la física estadística permet crear escenaris possibles que puguin establir possibles models de comportament de les llengües. Així, la física torna als seus orígens, quan encara era considerada sinònim de la filosofia, i s’allunya així del concepte de ciència moderna.

Font: Diari de Balears

Altres estudis:

• Enquesta 2005 Sobre Coneixement i ús social del valencià(síntesi de resultats )
• Llibre Blanc I. Enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2004.
• Aplicació amb recull de dades anteriors a l’any 2004 – Coneixement i ús social del valencià
• Coneixement i ús social del valencià 1995
• Coneixements i ús del valencià 1992
• Coneixements i ús del valencià 1989
• Altres  estudis quantitatius del SIES

El llibre es basa en la Jornada del mateix nom celebrada a la Universitat Politècnica de València l’1 de juliol de 2009 i conté la versió revisada i ampliada de les ponències dels professors convidats:

Nou llibre: DISCURS POLÍTIC I IDENTITATS (TRANS)NACIONALS. Anex 72 de Quaderns de Filologia. Servei de Publicacions de la Universitat de València.

1. LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT TRANSNACIONAL A TRAVÉS DEL DISCURS POLÍTIC: LA GLOBALITZACIÓ, Margarida Bassols.
2. UN FENOMEN TRANSCULTURAL I ESPECÍFIC ALHORA: EL DISCURS POPULISTA de Patrick Charaudeau.
3. DISCURS, PODER I ELITS SIMBÒLIQUES, Teun Van Dijk.
4. EL DEBATE POLÍTICO-ELECTORAL. UNA APROXIMACIÓN DESDE EL ANÁLISIS DEL DISCURSO, Antonio M. Bañón.
5. L’EUFEMISME, ENTRE LA RETÒRICA I LA POLÍTICA, Vicent Salvador.
6. DISCURSOS EFÍMERS INSTRUEIXEN SOBRE COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL, Xavier Laborda.

Font: Infomigjorn

Nou llibre: El català, al carrer de Josep Maria Aymà Aubeyzon. Editorial UOC. Barcelona, 2010. 172 pàgs. Pròleg d’Emili Boix.

Es revisa el marc teòric dels usos lingüístics personals, la teoria sobre la comunicació aplicada a la interlocució català castellà i la rellevància del carrer i el seu domini respecte als usos lingüístics.

La situació del català. Per primera vegada s’ha dut a terme un treball de camp sobre la situació del català a l’àmbit del carrer. El resultat indica que baixa prop d’un u per cent anual respecte al castellà des del 1999 fins aquest octubre. Un investigador i assagista sociolingüista, Josep Maria Aymà, ha estudiat sistemàticament el català sentit als carrers del centre de Barcelona tot constatant que l’ús del català davalla a aquest ritme. Aquest estudi és inclòs en un llibre sobre els usos lingüístics personals, el primer dedicat estrictament a aquesta temàtica, on també s’analitza la interlocució català castellà i el rol decisiu del medi ambient lingüístic perquè una persona adopti el català o no. L’autor considera absolutament indispensable que per recuperar el català i aconseguir que les persones que no el parlen intentin fer-ho és que els catalanoparlants els parlin en català com a fet normal. L’autor treballa en aquests temes des de fa més de trenta anys a la Generalitat. S’inclouen opinions publicades a diferents mitjans sobre aquests usos.

Font: Infomigjorn

Al reportatge «Solà, llegat i successors», publicat al Quadern Catalunya de El País d’avui, dijous 25 de novembre, hi apareixen diverses citacions d’Emili Boix i F. Xavier Vila (CUSC-UB, Departament de Filologia Catalana) sobre la relació de Joan Solà i la sociolingüística.

A més,  al reportatge «Noms per seguir fent camí» del mateix diari també hi trobem una menció força destacada a  F. Xavier Vila.

Font: CUSC-UB

Encara que el títol de l’article hi coincideixi gràficament, no parlaré de la sèrie de TV que fan per La Sexta. No em referiré tampoc al Bones que apareix (o apareixia) davant Aires per designar en català col·loquial la capital de l’Argentina, en una adaptació peculiar d’aquest topònim que, si no fos perquè ja el percebem totalment deslexicalitzat, ens sonaria a nom de nova urbanització residencial. És d’un altre bones, que parlaré.
A Mallorca, les formes tradicionals de salutació vinculades a les parts del dia són tres: bon dia, bon vespre i bona nit. No existeix bon horabaixa, bon migdia, bona matinada… Bon dia servia a les hores del dia en què hi havia llum solar i bona nit a les que no n’hi havia.

És lògic; dia, a més d’indicar el període de 24 hores, vol dir “espai de temps en què el sol il·lumina la terra”. No de bades l’expressió dia i nit vol dir ‘sempre’. En gairebé tot el territori de parla catalana, amb aquestes dues expressions ja cobririen totes les possibilitats de salutació. A Mallorca encara en tenim una altra: bon vespre. A diferència dels altres territoris, quan saludam, si fa fosca, usam bon vespre en arribar i bona nit en anar-nos-en; en paral·lel al que passa en altres llengües europees (Gabriel Bibiloni ha dedicat diversos articles a aquest tema; els trobareu en el seu blog). Ja sabem que la frontera entre el dia i la nit és difusa, i variable al llarg de l’any, d’aquí pot provenir aquesta especialització; tenim clar quan és que arribam i quan és que partim, però no podem determinar amb exactitud on acaba el vespre i comença la nit, sobretot ara que durant les 24 hores del dia hi ha programació de televisió i gent desperta i en moviment, que no són sols, ja fa temps, els qui fan guàrdia a les murades.

Bon dia i bon vespre ho solem dir, segons el moment del dia, en arribar. I adéu! i bona nit! quan partim, també segons el moment del dia. En topar qualcú, el podem saludar amb una de les primeres o amb una de les segones i, segons la tria, és probable que n’hi hagi que entenguin que no tenim gaire ganes d’armar conversa amb ells (o que no en tenim ganes).

A aquest sistema, ja fa temps, s’hi afegí bones tardes, que delata el seu origen forà, entre altres coses, per l’ús del plural, en contrast amb les altres formes en singular. Un bones tardes afavorit, en alguns casos, per l’ús de calçadors, com quan et corregien amb un “¿O encara no has dinat, que dius bon dia?”, si usaves aquesta forma més enllà del matí. Avui, el bones tardes ha reemplaçat el bon dia després del migdia (solar, laboral o gastronòmic) i, en alguns casos, el bon vespre. En detectar-ne l’evident caràcter aliè, n’hi ha que l’han provat de camuflar amb un bona tarda, i, qualcú, en casos molt aïllats, amb un bon horabaixa. Però tarda s’oposa a matí, i si no saludam amb un bon matí, no tenim necessitat de fer-ho amb un bones tardes (bona tarda o altres equivalents), perquè el bon dia ja cobreix totes aquestes hores i, al mateix temps, és més generós i coherent amb relació a la durada dels bons desitjos.

Així i tot, l’arrelament del bones tardes és tan fort que n’hi ha que no creuen possible recuperar l’ús del bon dia per a les hores posteriors al migdia i fins al vespre. Tant, que ja podem trobar-nos qui ens escomet, a qualsevol hora del dia, amb un il·lògic bones! com a salutació, que s’ha separat de tardes i s’ha fet seu tot el terreny. De la mateixa manera que, quan es desprèn una pedra d’una paret, si no l’adobes, al cap de poc temps hi sols trobar un esboldrec. I, d’esboldrec en esboldrec, pot arribar a caure tota la paret..

Font: Diari de Balears

El Màster interuniversitari en estudis avançats i aplicats en llengua i  literatura catalanes de la U Barcelona i de la Universitat Autònoma de   Barcelona us conviden a assistir a la segona de les conferències del   cicle “Història de les teories lingüístiques”, que té lloc al llarg   d’aquest curs.</blockquote>
Font: Departament de Filologia Catalana (UB) i <a href=”http://www.ub.edu/cusc” target=”_blank”>Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació</a>.

Us hi esperem el dia 13 de desembre de 2010 al Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

VII JORNADA IULA: LINGÜÍSTICA I ESTADÍSTICA

Data: 13 desembre de 2010

Lloc: Edifici Tànger del Campus de la Comunicació, Sala de conferències 55.309

Programa preliminar:

10.00-10. Inauguració

10.30-11.30 Dr. David Sankoff (Universitat d’Ottawa): Demolinguistics and Social Dynamics

11.30-12.00 Pausa cafè

12.00-13.00 Dr. Ramon Ferrer (Universitat Politècnica de Catalunya): Statistical linguistics: divertimento or real science?

Dinar

15.00-16.00 Dra. Monica Becue (Universitat Politècnica de Catalunya): Extraer estructuras e información de textos mediante el análisis de correspondencias

16.00-16.30 Pausa café

16.30-18.30 Taula rodona: El paper de l’estadística en els models explicatius

Gemma Bel Enguix (Universitat Rovira i Virgili)

Pascual Cantos (Universidad de Murcia)

Jaume Llopis (Universitat de Barcelona)

Lluís de Yzaguirre (Universitat Pompeu Fabra)

Si hi esteu interessats en assistir-hi envieu un missatge a iularecerca (arroba) upf (punt) edu

Dijous, 25 de novembre de 2010

Presentació: Antoni Milian (catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la revista Llengua i dret)

Intervencions:

-Unió Europea: Niamh Nic Shuibhne (University of Edinburgh)

-Ucraïna: Iryina Ulasiuk (European University Institute)

L’Institut d’Estudis Catalans i la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) celebraran el dissabte 27 de novembre, les III Jornades del Mercat Cultural Català en l’àmbit internacional, que enguany analitzaran la situació del mercat de la cultura catalana a l’estranger. Les Jornades tindran lloc a la sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) a partir de les deu del matí. La inauguració serà a càrrec de Salvador Giner, president de l’IEC; Elisenda Romeu, presidenta de la FOLC, Aureli Argemí, director del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), i Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull.

L’objectiu de les Jornades és que diversos experts valorin la situació actual de la cultura catalana en el mercat internacional i la repercussió que els productes culturals catalans tenen en els països de la població catalana d’origen estranger. En aquesta línia, la sociòloga i membre de l’IEC Àngels Pascual parlarà sobre la realitat de la immigració estrangera a Catalunya, i l’escriptora Patrícia Gabancho donarà les claus per a la valorització i consolidació de la producció cultural catalana. Pel que fa a la projecció de Catalunya a l’exterior, l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, parlarà de la repercussió internacional de les consultes sobre la independència de Catalunya; Leonardo Anselmi, de la Plataforma Antitaurina Prou!, tractarà la prohibició de les curses de braus a Catalunya, i Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona, i Xavier Tudela, secretari general de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, parlaran del paper dels casals catalans al món.

La cloenda de les Jornades serà, a les set de la tarda, a càrrec d’Elisenda Romeu. Les conclusions que se n’extreguin es faran arribar al Govern de la Generalitat de Catalunya com a proposta de línies d’actuació per a millorar i consolidar la presència de la producció cultural catalana en el mercat internacional.

Aunque el inglés sigue siendo la primera lengua de comunicación internacional en Internet, ha perdido peso en los últimos 10 años: de tener un dominio del 74% ha pasado a poseer el 45. Mientras tanto, el castellano, que es la tercera, ha pasado del 3 al 4%. Una subida mínima comparada con el número de hablantes: 440 millones de personas. Estos son algunos de los datos del estudio El español, lengua global. La economía, realizado por Fundación Telefónica y editado por el Instituto Cervantes y Español Santillana, bajo la dirección de José Luis García Delgado, José Antonio Alonso y Juan Carlos Jiménez. Sobre este nuevo panorama, Babelia publica hoy en la edición digital de EL PAÍS el capítulo dedicado a esta área. Allí, entre otros asuntos, se concluye que si los países latinoamericanos tuvieran un desarrollo de acceso tecnológico parecido al de los anglófonos, la presencia del castellano en la Red sería del 16%.

La pérdida de primacía absoluta del inglés en la Red, como lengua franca, se debe al aumento de idiomas como el chino y de otros emergentes como el árabe o el ruso, que representan el 37%. Sin embargo, son las lenguas neolatinas las que siguen dominando. Tras el inglés, con un 45%, están el alemán con el 6, el español y el francés con el 4, y el italiano con el 3%. Aunque nuestra lengua ha ganado un peso relativo, “sigue alejada de los niveles que se esperarían por su condición de cuarta lengua más hablada del mundo”.

De los 1.750 millones de usuarios de Internet, en español se comunican 136 millones, “lejos de los 480 en inglés, pero muy por delante de los 80 del francés, 65 en alemán, 50 en árabe o 45 en ruso. En Chino lo hacen unos 390 millones, pero es lengua solo nacional”, explica García Delgado.

La manera de establecer la presencia de los idiomas en Internet se refleja mejor a través del porcentaje de páginas web que tiene cada uno. El estudio de Fundación Telefónica, sobre esta situación en castellano, señala que España aportaría la mitad de las páginas webs escritas en castellano. Le seguirían Argentina y México, con alrededor del 9% cada uno. Después estarían Estados Unidos, Colombia y Chile, con menos del 5% cada uno; aunque resulta curioso que sus porcentajes hayan descendido entre los años 2001 y 2007, fecha del estudio.

La baja presencia e influencia del castellano en Internet deja claro que no basta con que un idioma tenga un alto número de pobladores y hablantes, es decir, que no es una variable determinante. Lo que influye, afirma el estudio, “es el desarrollo de la sociedad de la información de los países donde se habla esa lengua”. Por eso, agrega el estudio, “un aumento de la dotación de los accesos de conexión fija en los países hispanohablantes, hasta alcanzar los niveles que en este indicador muestran los países anglófonos, permitiría cuadruplicar la presencia del castellano en Internet”.

El libro El español, lengua global. La economía incluye ocho capítulos, entre los cuales figuran Valor económico del español, Cartografía del español en el mundo, Lengua y emigración: España y el español en las migraciones internacionales, El español como instrumento de la internacionalización empresarial y Economías de las industrias culturales en español.

Us convidem a la presentació del llibre Català o castellà amb els fills?
a càrrec de
Joan Sala (promotor dels premis d’Òmnium Cultural de Granollers)
Miquel Strubell i Trueta (director de la càtedra de multilingüisme Linguamón-UOC)
Emili Boix-Fuster (autor del llibre i professor catedràtic de sociolingüística de la Universitat de Barcelona)

ERRONI! Es farà dimarts 2 de desembre a les 19 hores, a la llibreria Catalonia (Ronda de Sant Pere, 3 / 08010 BARCELONA / http://www.llibreriacatalonia.cat.

Presentació del llibre Drets lingüístics per a tothom. Estudis de dret lingüístic d’Antoni Milian i Massana.
Intervencions:
Antoni Mir, director de Linguamón – Casa de les Llengües
Lluís Segura, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics de les Illes Balears
Antoni Milian, autor
Amb espectacle de màgia. Il·lusionisme: El Rei de la Màgia.
Dia i hora: 2 de desembre de 2010, a les 19h. Lloc: Teatre Museu El Rei de la Màgia, c. Jonqueres, 15, Barcelona.
Confirmeu, si us plau, l’assistència a events (arroba) linguamon (punt) cat o al 932 688 163 (de 10 a 14h).

Font: Linguamón

A les Jornades El català mola?, organitzat per Miquel-Àngel Pradilla (URV/Xarxa CRUSCAT) s’hi presenten tot un seguit d’iniciatives en marxa per a la promoció de la llengua entre el jovent.

N’hi ha unes quantes de catalanòfones, com els Tallers per la llengua, les activitats d’Escola Valenciana o les trobades entre joves autòctons i nouvinguts de l’ajuntament de Palma de Mallorca.

També se n’hi presenten algunes de foranes molt interessants: Duplo R, una experiència de posar de costat joves rapers i cantants de regueifa; i les experiències basques dels kuadrillategi -colles que potencien l’èuscar-; del lagunarteko bizkerra rekin jolasean (“treballa el col·loquial”), que treballen les habilitats interpersonals dels joves en tres camps: com lligar, com vacil·lar i com empipar-se; el programa Hezhiz, de lluita contra els prejudicis lingüístics; i 2 Davide, tots quatre de l’associació Urtxintxa.

A més, des del públic se’ns recorda els esforços de Cor de carxofa per recuperar el glosat i acostar-lo a les noves generacions.

Un espplet de propostes per a treballar la llengua amb el jovent!

Iniciatives de promoció de l’ús entre joves

Tenim dos llibres recents sobre usos interpersonals a Catalunya. El primer, que es presentarà el 24 de novembre al CUSC, és Català o castellà amb els fills? La transmissió de la llengua en famílies bilingües a Barcelona , d’Emili Boix Fuster, publicat per Edicions Rourich, Sant Cugat del Vallès, any 2009.

L’altre és de Josep Maria Aymà Aubeyzon (2010) El català al carrer. Barcelona: UOC, on l’autor exposa els resultats dels seus mesuraments observacionals in situ dels usos lingüística a Barcelona.

Felicitats a tots dos autors!

Dos llibres sobre usos interpersonals a Catalunya

El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS) i l’Associació Catalana de Sociologia (ACS) convoquen conjuntament la segona edició del Premi Catalunya de Sociologia, que té periodicitat biennal, amb l’objectiu de promoure i reconèixer la recerca sociològica que es fa a Catalunya.

Ofert a científics i professionals consolidats que treballen en l’àmbit de la sociologia, és un reconeixement a l’aportació científica desenvolupada en aquest camp, tant a partir de la trajectòria professional com a partir d’una obra singular de la persona premiada. La dotació del premi és de sis mil euros (6.000 €).

Poden proposar candidatures al premi les institucions de caràcter públic o privat especialment vinculades a la recerca sociològica i els membres que hagin estat designats per la Junta del COLPIS i de l’ACS per a constituir un comitè ad hoc de nominacions. Les candidatures s’han d’adreçar al Comitè de nominacions del Premi Catalunya de Sociologia (Institut d’Estudis Catalans; c/ del Carme, 47; 08001 Barcelona) i han d’anar acompanyades d’una justificació dels mèrits de la persona candidata (trajectòria científica i professional, cartes de recomanació, etc.).

Donada la transcendència que té el premi per al reconeixement de la nostra disciplina tant en l’àmbit acadèmic com professional, encoratgem tots els nostres col·legiats i col·legiades a presentar i fer efectiva alguna candidatura. Tanmateix, aquells col·legiats que vulguin presentar una candidatura però desitgin que sigui el Col·legi qui s’encarregui d’elaborar tota la documentació corresponent (indicada anteriorment) ho poden fer enviant-nos-ho a l’adreça de correu electrònic colpis@colpis.cat. En aquest segon cas hauran d’enviar les seves propostes abans de la data fixada com a termini d’admissió de candidatures, que és el dia 3 de desembre de 2010 a les 13 hores.

CONVOCATÒRIA DEL PREMI

FLYER INFORMATIU

Font: Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS)



Las islas vuelven a aceptar los diplomas de valenciano tras anular su convalidación después de que el Consell hiciera lo mismo

El Govern balear reconocerá como válidos los títulos emitidos por la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, según el borrador de una orden de convalidaciones hecha pública ayer por la Dirección General de Política Lingüística del Ejecutivo balear. En su vertiente práctica, esta orden permitirá a los poseedores de un título oficial de valenciano trabajar en la administración pública balear sin necesidad de pasar un examen previo de lengua y cultura, como sucedía hasta ahora. Por ejemplo, el Grau Mitjà de valenciano equivaldrá al C1 que se exige a los funcionarios en Baleares. En su dimensión más profunda, la nueva orden recompone de facto la unidad lingüística en las administraciones de Cataluña, la Comunitat Valenciana y Baleares, rota en 1995 con la entrada del PP a la Generalitat Valenciana.
Aquel año, el Consell tumbó la homologación en la administración valenciana de los títulos de catalán expedidos por los organismos oficiales de Cataluña y Baleares, tal como había decretado el gobierno de Lerma. Como reacción a aquel agravio comparativo, que perjudicaba a los ciudadanos baleares, el gobierno isleño anuló su convalidación de los títulos lingüísticos emitidos por organismos valencianos. Ambas comunidades se habían declarado la guerra.
Sin embargo, la decisión de la Generalitat, recurrida por el Stepv y Acció Cultural, fue tumbada en 2006 por una sentencia del Supremo y ahora ya son convalidables en Valencia los títulos de catalán aprobados en Cataluña y Baleares. Cuatro años después, Baleares pone el punto final a la separación lingüística entre administraciones. Marc Candela, portavoz del Stepv, afirmó ayer que es “la buena noticia que faltaba a efectos de homologación”

Font: Levante

Els XXVIII Premis d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, atorgats des de 1983, són sis guardons destinats a fer conèixer i distingir la tasca (sovint anònima, però exemplar) de persones que han actuat al servei de la identitat nacional en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com ara l’ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l’art, la cultura popular, la música, el teatre, l’economia, el dret, l’acció social i cívica, etc.

Joan Melià i Garí, de Porreres (Mallorca) és filòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en sociolingüística. Ha tingut una llarga trajectòria com a activista a favor de la llengua i la cultura pròpies. Va ser un dels impulsors de les activitats del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Mallorca i va formar part durant els anys vuitanta i noranta de la Comissió per a l’Ensenyament i Normalització del Català (CENC) de l’Obra Cultural Balear. Va ser també membre de la junta directiva del Moviment d’Escoles Mallorquines i impulsor de l’Associació 31, que organitza activitats culturals que promouen l’ús de la llengua entre els joves de secundària. Dins aquest camp es va destacar per l’organització dels primers concerts de rock en català fets a les Illes i pel fet de ser l’impulsor de l’arribada als cinemes balears d’un gran nombre de pel·ícules en llengua catalana.

Durant la legislatura 1999-2003 va ser director general de Política Lingüística de les Illes Balears. De la seva gestió es destaquen les múltiples accions per normalitzar el català als mitjans de comunicació (creació de Som Ràdio), els canvis legislatius en l’àmbit comercial (elaboració dels apartats lingüístics de la Llei de Comerç), el suport a l’etiquetatge de productes en català i la promoció de la llengua catalana com a idioma d’acollida dels nouvinguts.

Font: Fundació Lluís Carulla

Curs “III Setmana de l’Educació Plurilingüe. Les llengües a l’escola: reflexions, experiències i vivències” que se celebrarà del 9 al 16 de desembre de 2010 en la Universitat d’Alacant. http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/iifv.htm

Font: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

The Centre d’études ethniques des universités montréalaises (CEETUM) will hold its 13^th Colloquium for students and recent graduates on Wednesday, Thursday and Friday, the 23^rd, 24^th and 25^th of February 2011, at Université de Montréal (Québec, Canada).

The deadline to submit a paper or a thematic workshop is the 19^th of November 2010. Attached, you will find the call for papers. To submit your paper or to have more information, please go to our website at http://www.ceetum.umontreal.ca.

Font: Centre d’études ethniques des universités montréalaises (CEETUM). Université de Montréal.

Simposi Internacional sobre el català al segle XX : balanç de la situació i perspectives de futur / Francesc Vallverdú (curador)

Data d’edició: 2009
Descripció física: 347 p. : taules, gràf. ; 24 cm
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Publicacions generals
ISBN: 978-84-92583-27-0
Col·lecció: Publicacions del Centenari
Editorial: IEC

Referència: 33882

Índex

Font: Publicacions de l’IEC

Web Address: http://wwwen.uni.lu/university/jobs/flshase/doctorants_assistants

Friday, 25 March 2011. Location: University of Cambridge. http://www.crassh.cam.ac.uk/events/1332/

Call for Papers Deadline: abstracts due 26 November, 2010. On-line Registration opens 1 January 2011.

Conveners

Dr Mari Jones (Department of French/Peterhouse, University of Cambridge)
Dr Sarah Ogilvie (Department of Linguistics/Lucy Cavendish College, University of Cambridge)

Summary

The First Cambridge International Conference on Language Endangerment will focus on language documentation, pedagogy, and revitalization.

The following speakers have agreed to give plenary sessions at the conference:

Professor Peter Austin (SOAS, University of London, UK)

Language Revitalization and Pedagogy: a case from eastern Australia

Professor David K. Harrison (Living Tongues Institute for Endangered Languages, Oregon, USA) Language Extinction: Local and Global Perspectives

Professor Dr Nikolaus Himmelmann (University of Münster, Germany) On Language Documentation

Call for Papers

This conference will bring together academics, students, and members of indigenous communities from around the world to discuss current theories, methodologies, and practices of language documentation, pedagogy, revitalization.

Most of the world’s languages have diminishing numbers of speakers and are on the brink of falling silent. Currently around the globe, scholars are collaborating with members of indigenous communities to document and describe these endangered languages and cultures. Mindful that their work will be used by future speech communities to learn, teach, and revitalize their languages, scholars face new challenges in the way they gather materials and in the way they present their findings. This conference will discuss current efforts to record, collect, and archive endangered languages in writing, sound, and video that will support future language learners and speakers.

Documentation is of critical and immediate importance, and is often considered one of the main tasks of the field linguist. Future revitalization efforts may succeed or fail on the basis of the quality and range of material gathered, and yet the process may be rapid and dependent on conscious decisions by linguists and language workers who may be analyzing the form of a language for the first time, and codifying it in dictionaries and grammars. Written documentation of course not only aids the process of standardization but also serves important needs and functions within a community in support of language maintenance such as providing the basis for pedagogical materials in schools and helping to create a community’s sense of identity. However, indigenous communities and scholars of endangered languages are beginning to realise that the rapid and often artificial nature of this process can have negative effects – politically, linguistically, and culturally – which feed into issues relating to education and, ultimately, language revitalization.

In addition to the opportunity of sharing experiences with a network of linguists, it is hoped that participants will leave the conference with a new understanding of the topic, innovative ideas for documentation and pedagogy within their own linguistic contexts, and a renewed vigour to implement what they have learnt in their own language situations.

Submission Guidelines

We welcome abstracts (200 words maximum) for papers (20 minute paper + 10 minute discussion) that include, among other topics, discussion of interdisciplinary approaches and innovative techniques for collecting raw material, presenting metadata, and archiving language materials; teaching endangered languages to both children and adults; and revitalizing language use in homes, schools, and communities.

Abstracts are due by 26 November 2010, and should be sent to:
Dr Mari Jones (mcj11 (arroba) cam.ac.uk) and Dr Sarah Ogilvie (svo21 (arroba) @cam.ac.uk).

Sponsor

The conveners are grateful for the support of The Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities (CRASSH) at the University of Cambridge.

Font: Dr Mari Jones. Reader in French Linguistics and Language Change. Fellow, Director of Studies and Tutor of Peterhouse.

El proper dilluns, 22 de novembre, es farà el 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 18), que enguany porta per títol La incorporació de les noves immigracions a la societat d’acollida: perspectives sociolingüístiques.

El col·loqui tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts, 585) de 9:15 a 18:30. Per assistir-hi, cal que us inscriviu a la web: www.ub.edu/cusc/club.php

Programa:

9h15 Inauguració del CLUB

9h30 Llorenç Comajoan, Vanessa Bretxa i Xavier Tenorio Universitat de Vic / GEV i CUSC, Universitat de Barcelona: «Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton en diverses comarques de Catalunya i la Franja»

10h10 Judith Oller Badenas, Universitat de Girona: «Variables que incideixen en el coneixement de català i castellà de l’alumnat estranger a Catalunya: un estudi amb alumnat de 6è de primària»

10h50 Maria Sabaté, CIEN, Universitat Autònoma de Barcelona: «La gestió del multilingüisme en un espai regulat entre persones migrades: el cas dels locutoris»

11h30 Maria Rosa Garrido Sardà, CIEN, Universitat Autònoma de Barcelona: «La gestió del multilingüisme en els serveis d’acollida de les ONG: un estudi de cas»

12h10 Pausa

12h40 Xavier Vila, Natxo Sorolla i Imanol Larrea, GEV i CUSC, Universitat de Barcelona: «Trajectòries lingüístiques de jovent d’origen marroquí a Catalunya»

13h20 Carme Junyent, GELA, Universitat de Barcelona: «Les experiències de sensibilització respecte de la diversitat lingüística a Catalunya»

14h Dinar

16h Makiko Fukuda, CUSC UB i Universitat Autònoma de Barcelona: «Realitat sociolingüística dels japonesos residents a Catalunya»

16h40 Bàrbara Sastre: «Opinions i pràctiques lingüístiques dels alemanys residents a Mallorca»

17h30 Taula rodona amb els participants: «La recerca sociolingüística sobre les noves immigracions: situació i reptes de futur»

Font: Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

El dia 3 de juliol del 2009 (fa, doncs, més d’un any) trenta membres del Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) adreçaren una demanda oficial (número de registre d’entrada 098E/5806/2009) al president del Consell [per convocar una reunió plenària extraordinària, davant la gravetat de la situació de la llengua]. No havent-hi hagut cap resposta oficial, els trenta signants han consensuat que la demanda sigui publicada per Llengua Nacional.

(Llengua Nacional – núm. 73 – IV trimestre del 2010).

URL: http://cv.uoc.edu/~grc0_003638_web/2010%20Llengua%20Nacional%2073%20-%20CSLC.pdf

Font: Miquel Strubell Trueta i www.infozefir.com

The next GRITIM-UPF Seminar will be held on Tuesday 23 November from 13:30 to 15:00 at room 20.287 (Jaume I building, Ciutadella Campus).

The Multicultural Individual: Socio-cognitive Dynamics, Individual Differences, and Psychological Consequences

Cultural contact due to migration, globalization, travel, and the resulting cultural diversity, has led to growing numbers of bicultural and multicultural individuals. Only in the US, 12% of the population is foreign born, 33% non-White, and 19% speak a language other than English a home (US Census, 2005). Although some theoretical and qualitative work on multiculturalism can be found in sociology, education, and applied psychological fields, lacking in the social sciences are empirically-based models of this phenomenon. This presentation will review an extensive program of psychological research that has elucidated how multicultural individuals process cultural information, how they integrate their different cultural identities, how they maintain competing loyalties between different ethnic groups, and the social and cognitive consequences of this type of identity.

Attendance must be confirmed before Friday 19 November to blanca.garces (arroba) upf.edu

Font: GRITIM. Universitat Pompeu Fabra. https://adminllista.upf.edu/listinfo/gritim

Crida d’articles per a la revista LSC, número 9: “Lingüística forense” (2011)

La revista LSC, indexada “C” al CARHUS Plus+

Crida d’articles per a la revista LSC

Número 9: “Lingüística forense” (2011)

Llengua, societat i comunicació és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La proposta de la revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’aquesta manera, i atès que l’àmbit en què es mou la revista és interdisciplinari i molt sovint les àrees que s’hi aborden estan incomunicades, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli.

El tema previst per al proper número de la revista és: Lingüística forense. La data màxima per a la recepció de resums de 150 mots és el 30 de desembre de 2010; un cop acceptats els resums (abans del 20 de gener), la data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de març de 2011. Podeu enviar els resums i els articles a: cusc@ub.edu

Les instruccions que heu de seguir per enviar els originals les podeu trobar a el web de la revista o bé, seguint aquests enllaços:

instruccions per als autors

criteris per enviar originals

La revista del CUSC-UB, LSC – Llengua, Societat i Comunicació, ha estat classificada com a C segons el CARHUS Plus+ 2010, el sistema de classificació de revistes científiques de l’àmbit de les Ciències Socials i Humanitats publicades a nivell local, nacional o internacional.

L’últim número de la revista, sobre Llengua i Immigració, va ser publicat al setembre d’enguany i podeu consultar-lo en aquest enllaç.

Font: CUSC

Des de fa unes setmanes hem començat a fer un bloc en el qual publiquem novetats sobre els membres del CUSC, sobretot relacionades amb noves publicacions i actes que organitzen o en els quals participen. Us convidem a visitar-lo: http://cuscub.wordpress.com

Font: Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

El Gobierno de Melilla se ha propuesto impulsar el tamazight, lengua milenaria de origen bereber, y promover su implantación en el ámbito universitario.

Melilla, 5 nov (EFE).-En rueda de prensa, el consejero de Presidencia, Abdelmalik El Barkani (PP), ha explicado que el próximo día 15 de noviembre comenzará el Seminario Permanente de Lengua y Cultura Tamazight, que irá desapareciendo, para ir incorporándose a la enseñanza de la Universidad de Granada y de la UNED.

“Se quiere la normalización de esta lengua”, ha dicho El Barkani, quien ha anunciado que alrededor de 45 trabajadores de Correos participarán en un curso de aprendizaje de tamazight, además de otros tantos empleados públicos de la Administración autonómica.

Por otra parte, se ha referido a la dotación de 60.000 euros aprobada para los próximos Presupuestos Generales del Estado (PGE) para la promoción del tamazight, una partida que ha deseado que llegue a Melilla, ya que las anteriores cuantías destinadas para dicho fin han sido “ficticias”. EFE

Font: ABC. Melilla quiere impulsar el tamazight e implantarlo en el ámbito universitario

Los padres eligen la lengua en la que se educan sus hijos y cada cuatro años los centros deciden en qué idioma se da cada asignatura

En un minut, qualsevol empresari o empresària podrà fer-se una idea global de la situació del català a la seva organització.El web de la Llengua catalana ha incorporat el recurs Llenguatest Empresa, adreçat a l’empresariat. És un formulari autoemplenable per conèixer globalment la situació del català en qualsevol empresa que, a més, suggereix millores, formula petites indicacions legals i proposa recursos lingüístics útils.

El temps previst per contestar les preguntes de Llenguatest Empresa és d’un minut com a màxim. La resposta s’obté de manera instantània sense que calgui aportar cap dada d’identificació.

El recurs es pot consultar al lloc següent: http://www.gencat.cat/llengua/llenguatest

Font: Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i www.infozefir.com

Tant té si és amb exabruptes com amb subtils maquillatges, els objectius (o, com a mínim, els resultats esperables) són els mateixos. Tornen les promeses del PP de modificar el model lingüístic escolar, i no precisament amb l’horitzó de millorar-lo. Deuen trobar que els és més profitós alimentar els prejudicis i deixar-s’hi arrossegar que comprometre’s a explicar els avantatges (acadèmics, econòmics i socials) del model actual; perfeccionable, sens dubte.La recurrent proposta de dividir els alumnes segons la llengua en què triïn (els seus pares) que han de rebre l’ensenyament, a part d’anar contra l’objectiu de la Llei de normalització lingüística de no separar els alumnes per raó de llengua, també, si s’aconseguís dur a terme i es volgués respectar la tria de tothom, seria econòmicament insostenible, socialment una font de fractura i acadèmicament un llast per a una part dels alumnes.

L’escola no només deu existir per a respondre a les exigències o als desitjos individuals dels alumnes (o els seus pares) -no s’ho creuen ni els qui ho diuen-, sinó que també deu haver de contribuir a crear els ciutadans que la col·lectivitat necessita. Des del punt de vista lingüístic, l’objectiu de la nostra escola -i sembla que ningú no s’hi oposa- és que els alumnes aprenguin suficientment les dues llengües oficials perquè les puguin utilitzar quan vulguin o quan les necessitin. Si bé és cert que, actualment, no s’assoleix aquest objectiu en el nivell desitjable en tots els casos (com en molts altres aspectes educatius), amb la proposta del PP encara es farà més llunyà. De fet, al llarg d’aquests anys, tenim, a la pràctica, mostres dels efectes de les línies en una llengua o una altra. Són línies determinades no tant per la tria dels alumnes (o dels pares) com per altres circumstàncies, com les possibilitats o les voluntats de les direccions dels centres o dels mateixos docents.

I queda clar que, fins allà on és determinant l’activitat escolar, els alumnes de centres en què el català ocupa una posició àmpliament majoritària com a llengua vehicular n’assoleixen un domini molt superior als dels alumnes dels centres on la presència del català és més reduïda; i, en canvi, els coneixements que tenen de castellà són equivalents. No cal esforçar-se gaire per veure que els principals afectats per la deficient bilingüització són, globalment, els qui no tenen el català com a llengua familiar. No cal anar a cercar exemples de models escolars de fora, sovint de societats no comparables; les evidències d’aquí són clares. Tenim prou informació sobre els resultats obtinguts fins ara, quines en són les causes i què els pot millorar.

La proposta del sistema de tria (siguin els decorats fets de monolingüisme, bilingüisme o trilingüisme) és, a part de gens oportuna, inviable per a aconseguir els propòsits que s’expliquen. A Euskadi hi ha un model escolar de línies lingüístiques (potser la distància entre les llengües ho justifica), però tots coneixem el continu assetjament que practiquen els amics dels qui per aquí defensen la tria contra els centres escolars en què s’opta pel model d’ensenyament en èuscar, acusats de fomentar l’odi social, la violència, etc. Al País Valencià també s’optà per la tria del model lingüístic i, en realitat, cada any s’impossibilita -amb unes excuses o altres- que milenars d’alumnes que trien la línia en valencià hi puguin rebre l’ensenyament; quan qualcú ha de renunciar a exercir el seu dret lingüístic, ja sabem a qui sol tocar. Ambdós casos il·lustren els escenaris possibles si la proposta de la tria lingüística va endavant.

Font: Diari de Balears

26th Linguistics Symposium. University of Wisconsin-Milwaukee (USA). October 20-22 2011.

Possible topics include the following:

• The genetic and areal distribution of endangered languages
• Structural characteristics of endangered languages
• Cultural characteristics of endangered language communities
• Causes of language endangerment
• Documentation of endangered languages
• Language revitalization programs and practices
• Academic ethics and advocacy in language endangerment”

https://www4.uwm.edu/letsci/conferences/linguistics2011/

Font: Miquel Strubell

Conferència inaugural del Postgrau Immigració i Acollida. Lliçó inaugural a càrrec del secretari per a la immigració de la Generalitat de Catalunya, Sr. Oriol Amorós March: “Del país d’immigració a la nació dels ciutadans”.Dia 19 de novembre de 2010, a les 16.30 h, Sala de Professors (Edifici
Josep Carner), UB.

Font: Albert Bastardas

Tenim el plaer de convidar-vos al segon cicle de conferències sobre les comunitats lingüístiques mitjanes (CLM), organitzat pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB), conjuntament amb Linguamón-Casa de les llengües.

Les conferències seran sobre els reptes a què s’enfronten les CLM des de la perspectiva juridico-política.

El programa serà el següent:

Els reptes de les CLM des de la perspectiva juridico-política

Dijous, 18 de novembre de 2010

Presentació: Antoni Milian (Universitat Autònoma de Barcelona). Intervencions:

-Universitats i cultura: Xabier Arzoz (Universidad del País Vasco)

-Txèquia: Mahulena Hofmann (Justus Liebig University Giessen)

Dijous, 25 de novembre de 2010

Presentació: Antoni Milian (Universitat Autònoma de Barcelona). Intervencions:

-Unió Europea: Niamh Nic Shuibhne (University of Edinburgh)

-Ucraïna: Iryina Ulasiuk (European University Institute)

Les conferències tindran lloc de 18:30 a 21 a la sala 0 del MACBA (plaça dels Àngels, 1). L’entrada és gratuïta i hi haurà servei de traducció simultània en català.

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb el CUSC o visiteu el bloc http://cuscub.wordpress.com.

Font: Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

DIMARTS 9 DE NOVEMBRE

En aquest acte es presentarà la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada el 22 de setembre passat i que regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i a l’Aran. Hi intervindran Francesc Xavier Boya, síndic del Consell General d’Aran; Carme Vidal, diputada de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i ponent de la Llei; Maria Àngels Cabasés, diputada d’ERC i ponent de la Llei; Francesc Pané, diputat d’ICV i ponent de la Llei, i Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà. L’obertura serà a càrrec de Salvador Giner, president de l’IEC, i la cloenda a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Data: 9 de novembre

Horari: 13 hores

Organització: Cercle d’Agermanament Occitanocatalà (CAOC), amb la col·laboració de l’IEC

Font: IEC.

18-19 November 2010, Ljouwert/Leeuwarden, the Netherlands

As part of the EUNoM project the Mercator Research Centre will organise a symposium on 18-19 November 2010, called “Higher Education and Research on Multilingualism: Challenge or Opportunity?”

The symposium programme will be arranged thematically, with three blocks of presentations, focussing on the following themes:

Several (keynote) papers will be presented and discussed. Our intention is to host (keynote) speakers from a range of regions and backgrounds such as the Research Centre on Intercultural Communication and Multilingualism in Ankara, Constantine the Philosopher University in Slovakia, Trinity College, Dublin, the Institute of Ethnic Studies in Ljubljana, Slovenia, and a representative of the Erasmushogeschool Brussels. The presentations will be followed by workshops that will allow for further discussion in smaller groups.

International and national experts and researchers in the field will attend the conference.

For the registration form please click here.

Intended outcome:
Shared views on priorities for EC policy and on priorities in research.

As announced at the ICML XII in Tartu in 2009, the ICML XIII will take place in the German-Danish border region on 22-25 June 2011. The general theme of the conference “The Institutional Arrangements” refers to the issues of language maintenance, development and transfer, which in most cases nowadays happens through the institutions – educational institutions such as schools, sports organizations, cultural organisations and activities, official bodies, media and other agents.What kind of institutions have minorities developed in order to protect and promote their languages? What are the roles of such arrangements for language-based minority identities? Would the languages survive without such institutions and if so what would alternative strategies be? How about financial aspect of institutionalized language support? All those questions and many more will be discussed in the separate sections during the conference days. The language of the conference is English. There will be no translation facilities.

The conference is a joint venture between three institutions of the region : The European Centre for Minority Issues, the University of Southern Denmark, Department of Border Region Studies and the Institute for Danish Language and Literature, University of Flensburg. The border region is committed to the protection and promotion of minority languages as a democratic, cultural, and economic value.

The German-Danish border region is a home of 4 minorities – the German minority in South Jutland/North Schleswig; the Danish minority in South Schleswig, the North Frisians and the Roma & Sinti – and a regional language of Low German. There will be an opportunity to meet the local minorities who would share their experiences with institutional arrangement as well as representatives of the Federal Union of European Nationalities, an association of European minority organizations, located in Flensburg.

On 25 June, an optional tour to the Frisian island of Feer/Föhr is planned to visit the localities and the institutions established there in support of the Frisian language and culture.

Font: Mercator

EUNoM Symposium in Leeuwarden “Major step”

A major step in the process of “Rethinking the intricate relationship between multilingualism and trends towards globalisation, and the impact of that process on the future of linguistic diversity of Europe.” That is how Miquel Strubell, executive secretary of the Linguamón–U.O.C. Chair in Multilingualism (Barcelona) and leader of the EUNoM project, characterises the focus of the next EUNoM symposium.

Want to discuss this statement or other theses concerning multilingualism (in relation to globalisation)? Visit our discussion forum. Please do not hesitate to ventilate your personal views on the subject, it might lead to interesting new insights!

This second EUNoM symposium will be organised by the Mercator Research Centre on 18-19 November in Ljouwert/Leeuwarden, the Netherlands. The theme is “Higher Education and Research on Multilingualism: Challenge or Opportunity?” More specifically, the focus will be on the multilingual university, the relation between the global and the regional level, and the contribution that universities in general and the EUNoM project in particular can make to European policy development.

Keynote speakers are Jochen Rehbein of the Research Centre on intercultural communication and Multilingualism (Ankara) and Jeroen Darquennes, Facultés Universitaires Notre-Dame de la Paix Namur (Belgium).
Other speakers are: Robert Dunbar (Sabhal Mòr Ostaig, College in the island of Skye, Scotland), John Harris (Trinity College Dublin, Ireland), Irina Chongarova & Nadya Cherneva (Centre for Languages and Intercultural Communication, Faculty of Philology, Plovdivski Universitet Paisii Hilendarski, Bulgaria), Heidi Rontu (Aalto-yliopiston teknillinen korkeakoulu / Aalto University School of Science and Technology, Finland), Rita Temmerman (Erasmus hogeschool Brussel, Belgium), Alex Riemersma (Mercator Research Centre, Fryske Akademy, Netherlands), Alastair Walker (Department of Frisian Studies, North Frisian Dictionary Centre, Germany) and Mitja agar (Inštitut za narodnostna vprašanja / Institute for Ethnic Studies, University of Ljubljana, Slovenia).

The first day of the symposium includes a discussion session in smaller groups to reflect on the presentations and to allow for further in-depth discussion of the symposium’s themes.

EUNoM is a network funded with the support of the Lifelong Learning Programme of the European Union.

For more information and the provisional programme click here, for the registration form click here.

Font: Mercator

Dilluns 22 de novembre

CLUB 18

La 18a edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona porta per títol «La incorporació de les noves immigracions a la societat d’acollida: perspectives sociolingüístiques». Enguany ha estat organitzat per F. Xavier Vila i Emili Boix, comptarà amb les intervencions dels següents membres del CUSC: F. Xavier Vila, Natxo Sorolla, Makiko Fukuda i l’equip RESOL (F. Xavier Vila, Llorenç Comajoan, Vanessa Bretxa, Natxo Sorolla i Xavier Tenorio).

Quan i on: De 9:15 a 18:30, Aula Magna de l’Edifici Històric (UB)

Per més informació i inscripcions, podeu consultar la web: www.ub.edu/cusc

Font: CUSC-UB

Cicle de Conferències: «Els reptes de les CLM des de la perspectiva juridicopolítica».

Els actes, presentats per Antoni Milian (catedràtic de Dret Administratiu de la UAB i director de la revista Llengua i Dret) comptaran amb les ponències de:

Dijous 18 de novembre

- Xabier Arzoz (Universitat del País Basc): «Universitats i cultura».

- Mahulena Hofmann (Universitat Justus Liebig de Giessen): «El cas txec»

Dijous 25 de novembre

- Niamh Nic Shuibhne (Universitat d’Edimburg): « La Unió Europea».

- Iryna Ulasiuk (European University Institute): « El cas ucraïnès »

Quan i on: A les 18:30, a l’aula 0 del MACBA.

Organitzada pel CUSC-UB amb el suport de Linguamón

Font: CUSC-UB

Dijous 11 de novembre

Conferència: «Portugués de Espanya», a càrrec del professor Juan Carrasco (Universitat d’Extremadura)

Quan i on: A les 8:30, aula 3.4 de la Facultat de Filologia (UB)

Organitzada per: José Enrique Gargallo (CUSC-UB i Departament de Filologia Romànica)

Font: CUSC-UB

York, Jersey, Orleans… són exemples d’aquells tants de topònims europeus que traspassaren l’Atlàntic amb els colonitzadors europeus i, amb un New o Nouvelle davant, s’usaren per donar nom a les ciutats o estats que creaven a Amèrica del Nord. Un exemple més dels efectes dels processos de colonització. En la nostra tradició toponímica, Nou també té un altre ús. És un adjectiu que afegit darrere un topònim ja existent ha servit per donar nom a una part que s’escindeix (administrativament, per repartiment d’herències o, darrerament, urbanísticament), de la unitat designada amb aquest topònim, la qual, de vegades, ha passat a qualificar-se de Vell. Joan Melià | 04/11/2010 |

També han tengut aquesta funció unes altres parelles, com Petit i Gran, de Dalt i de Baix, d’Amunt i d’Avall… Així, és freqüent trobar possessions i llocs que són designats amb un nom completat amb aquests adjectius. Actualment podem trobar l’adjectiu Nou aplicat a les designacions de zones urbanitzades, ja sigui perquè abans d’edificar-se ja es deien d’aquesta manera o perquè, amb la construcció, els han anomenat així. N’hi ha exemples a balquena, Rafal Nou, Portals Nous, Pont d’Inca Nou, Cabana Nova, Son Ramonell Nou, Vila Nova, Crist Rei Nou, Son Verí Nou, Establiments Nous, Son Espases Nou, Serra Nova… Per tant, els promotors d’aquesta urbanització de Son Bordoi no haurien hagut d’esforçar-se gaire per trobar referències de com crear un nou topònim, si és que era necessari crear-lo, de manera respectuosa i coherent amb la tradició.

La forta expansió de la indústria turística i de la població ha provocat la urbanització de multitud d’espais deslligats dels nuclis urbans tradicionals, primer a les zones de costa i, posteriorment, també a l’interior de l’illa. Un model d’urbanització que sovint provoca, d’una banda, increments de costs i problemes de comunicació i d’accés a serveis bàsics, i de l’altra, descohesió social. No sé si deu ser premonitori del que, en poc temps, pot passar a altres indrets de Mallorca, que dues de les batlies dels municipis que més bé exemplifiquen aquests creixements dispersos, fragmentats i descohesionats des del punt de vista urbanístic i humà hagin estat la plataforma des d’on s’han projectat els dos més significatius capdavanters de l’actual PP regional.

La urbanització de nous espais pot crear la necessitat de donar-los nom. De vegades s’ha tractat senzillament de convertir en topònim urbà el que era topònim rural; tots els Son que circumden el centre de Palma en són exemples. D’altres, la imaginació dels responsables del creixement ha donat noms tan peculiars com Amanecer, Las Maravillas, Los Tamarindos i molts altres que tenen en comú la suplantació del nom tradicional del lloc per noms espuris. Un d’aquests processos, com hem vist, ha consistit a afegir Nou al topònim inicial, que tenia un abast més extens. Així i tot, els qui ara promocionen la polèmica urbanització de Son Bordoi s’han lluït amb la seva síntesi idiomàtica, d’una banda el nom tradicional català (amb ortografia no normativa) amb l’afegit de l’adjectiu traduït al castellà, Nuevo, i col·locat davant el nom, seguint l’ordre més propi de l’anglès: Nuevo Son Bordoy. ¿Voleu més trilingüisme ben entès? Qui sap si els de màrqueting preveuen que, amb aquest nom, podran vendre els habitatges més cars.
No sé si la urbanització d’aquesta zona s’arribarà a fer o no, ni si serà respectuosa amb l’entorn; però si el nom amb què la promocionen n’és un mirall, és fàcil arribar a una conclusió contundent.

Font: Diari de Balears

Digue’m com parles i et diré qui ets, però també digue’m què parles i et diré quina llengua o quines llengües no et molen. Una conclusió deduïble de les estadístiques socials elaborades per l’Idescat (l’Institut d’Estadística de Catalunya). Segons l’Enquesta demogràfica 2007, la meitat de la població de Catalunya (50,2%) més gran de 2 anys té el castellà com a llengua inicial (¡no pas el català!). Aproximadament un terç (32%) hi té el català i un 7,4% les hi té totes dues.
Si no se’n millora el nivell d’ús, pot acabar estudiant-se només i deixar-se d’utilitzar en un futur no gaire llunyà
LA TRIBUNA
¿El català ‘mola’ entre els joves?
02/09/10 02:00 – Joan Abril Español
Si observem les dades per franges d’edat i només per la variable “coneixement” del català, el català el sap parlar un 89,8% (grup de 5 a 9 anys), un 95,3% (de 10 a 14) i un 92,3% (de 15 a 19). Amb aquests resultats podríem concloure que el català entre els joves de 5 a 19 anys està prou bé, però de seguida ens assalta el dubte de si quan es diu “el sé parlar”, veritablement se’n fa ús, o es deixa estampat només a les gramàtiques i els diccionaris.

Si no se’n millora el nivell d’ús, pot acabar estudiant-se només i deixar-se d’utilitzar en un futur no gaire llunyà. I aquest risc es pot donar entre poblacions que no tenen com a llengua inicial el català, sobretot si aquestes veuen o creuen que no cal usar-lo en cap situació comunicativa a Catalunya. El català ha de ser percebut per la gent jove, independentment de l’origen que sigui, com la llengua més útil al nostre país per guanyar-s’hi la vida, com també la més prestigiosa des d’un punt de vista social. El català, per tant, ha de tenir funcions exclusives perquè sigui percebut com un instrument útil i pràctic de comunicació i de vida social.

La política lingüística del govern català, pels embats espanyolistes de l’Estat, és una política molt feble, és una política que ha de plantar cara i practicar la insubmissió davant les sentències actuals i futures contra la llengua i, de retop, contra el país. En són una mostra, a més de la sonada sentència del Tribunal Constitucional, l’acció de la defensora del poble (amb la presentació d’un recurs al TC contra els elements lingüístics de la llei d’acollida) i les accions anunciades el dilluns 23 d’agost pel Partit Popular en contra del codi de consum i les seves sancions per qüestió de llengua, una llei que, entre moltes altres qüestions, busca protegir el català, i el fa obligatori (¡sense exclusió del castellà!) en els rètols dels establiments comercials.

Els dies 11 i 12 de novembre del 2010, a Tarragona organitzaran una jornada que porta per títol El català mola? Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil. Aquest acte se centrarà en els usos interpersonals i la creació de contextos que facilitin l’ús de la llengua, i la relació entre els joves, els mitjans de comunicació i el consum cultural en llengua catalana.

Perquè el català moli més, però, no cal que es busquin expressions i girs graciosos, ni cal que convertim la llengua pròpia de Catalunya en una fotocòpia de la llengua espanyola. No cal. El govern català ha d’estendre el seu compromís lingüístic –consensuat per una majoria en el Parlament i que, casualment, representa una majoria de l’electorat català– a tota la societat civil, deixant a banda l’extensió en clau de partits polítics. I aquesta societat civil ha de tenir com a factors clau el compromís de les empreses i els sindicats per promoure i fer normal l’ús del català entre els joves.

Amb les lleis actuals s’està treballant perquè el català no sigui una llengua folklòrica, sinó una llengua de treball, de prestigi. Els arguments del PP i de Ciutadans són del tot esbiaixats si repassem tants anys de prohibició lingüística a Catalunya. Per als joves, el català molarà de debò si l’administració i alhora la societat civil aposten per defensar totes les lleis que el Parlament ha aprovat per prestigiar i dignificar la llengua. La insubmissió, davant la pressió de l’espanyolisme més reaccionari, és un acte de plena legitim

Font: Avui+El Punt: ¿El català ‘mola’ entre els joves?

Coneixement de l‘anglès i el francès. Enquesta d’usos lingüístics de la població. 2008
Un 22,4% dels catalans, majors de 14 anys, té coneixement en totes les habilitats en llengua anglesa i un 12,2% en llengua francesa
Més de la meitat dels joves de 15 a 19 anys dominen l’anglès3 de novembre del 2010
A Catalunya hi ha 1.380.216 persones que tenen coneixement en totes les habilitats lingüístiques (entendre, llegir, parlar i escriure) de la llengua anglesa, mentre que n’hi ha 753.062 que la tenen de la llengua francesa. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, elaborada per la Secretaria de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha força diferències en la distribució per edats del coneixement de l’anglès i del francès. La població que té habilitat plena de l’anglès és majoritàriament jove, mentre que el domini de la llengua francesa és més uniforme a totes les edats.
En el cas de la llengua anglesa, les proporcions més altes de població que dominen les quatre habilitats, les trobem en el col·lectiu més jove. El 50,8% dels joves de 15 a 19 anys dominen l’anglès, taxa 28 punts superior a la mitjana de totes les edats. Aquesta proporció dels més joves es va reduint a mesura que analitzem els grups de més edat. Així, entre la població de 20 a 24 anys, els que en tenen habilitat plena representen el 44,2% del total i entre els de 25 a 29 anys el 35,5%. La proporció de població que domina la llengua anglesa segueix minvant fins a arribar a un 3,9% en el cas dels majors de 65 anys.
El coneixement de la llengua francesa, en canvi, és més uniforme a totes les edats. La mitjana de població que té habilitat plena del francès és del 12,2% i les taxes més elevades les trobem en la població de 45 a 49 anys, que superen aquesta mitjana en 6,4 punts. En la població de 15 a 19 anys els que dominen el francès representen el 10% del total i en els majors de 65 anys són el 6,4%.
La relació amb l’activitat no mostra gaires diferències pel que fa al coneixement d’anglès entre la població activa, però sí que ho fa entre la població inactiva com a reflex del contrast entre l’alt nivell de coneixement de la llengua anglesa dels joves estudiants i el poc pes dels jubilats que tenen habilitats plenes en aquesta llengua. Així, l’habilitat plena en llengua anglesa l’ha adquirit el 25,6% de la població activa, taxa que arriba al 26% en el cas dels ocupats i es redueix al 22,7% en el cas
Coneixement de l‘anglès i el francès. Enquesta d’usos lingüístics de la població. 2008. 1/5
Nota de premsa
dels desocupats. I, dins la població inactiva, amb una taxa mitjana del 16,8% d’inactius que dominen l’anglès, destaca el fort contrast entre un 62,9% dels estudiants que el dominen enfront del 4,9% dels jubilats o el 5,7% de les persones que fan feines de la llar. En el cas del coneixement de la llengua francesa, que no està tan directament relacionat amb l’edat, no hi ha diferències tan significatives com en el cas de l’anglès.
La classificació segons el tipus d’ocupació de la població mostra, en el cas de l’anglès, que els tècnics i professionals científics i intel·lectuals són els que tenen una taxa més elevada de coneixement de l’anglès (50,5%), seguit dels empleats administratius (36,9%). Pel que fa al francès, els col·lectius amb taxes de domini del francès els trobem en els tècnics, i professionals científics i intel·lectuals (23,4%) seguit del personal directiu d’empreses i administracions públiques (23,3%).
L’anàlisi del grau de coneixement d’aquestes dues llengües no oficials en el territori de Catalunya mostra que l’Alt Pirineu i Aran és l’únic àmbit on la població que té coneixements en les quatre habilitats de la llengua francesa supera la que domina l’anglès. En aquest àmbit, el percentatge de població que domina el francès és 15 punts superior a la mitjana catalana, mentre que la que domina l’anglès és 1,4 punts inferior a la mitjana de Catalunya. A la resta del territori, les taxes de coneixement d’anglès superen les del francès, tot i que a les comarques gironines no hi ha gaire diferència, els que dominen l’anglès representen el 20,9% de la població i els que dominen el francès en representen el 17,1%. Els àmbits amb menys població que tingui habilitat plena de les llengües no oficials són el Camp de Tarragona i les Comarques Centrals, que es troben per sota de les mitjanes catalanes en totes dues llengües.
El Govern de la Generalitat i les organitzacions empresarials i sindicals van subscriure l’any 2004 la “Declaració per a un Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”. Entre les accions adreçades a millorar la formació en l’Acord Estratègic, es detaquen les relatives a una major presència de l’anglès en la vida curricular i escolar de l’alumnat, així com l’impuls de les tecnologies de la informació i del coneixement a l’escola. Per això, l’Idescat i la Secretaria de Política lingüística van decidir incloure, en l’Estadística d’usos lingüístics de l’any 2008, preguntes relatives al coneixement de llengües no oficials per avaluar l’estat del coneixement de l’anglès de la població de Catalunya i la seva evolució futura.

Font: Idescat.

Informació a mitjans de comunicació: Europapress, Avui+El Punt, 3cat24, ABC,