Dossier: “Llengua i joves als Països Catalans”
Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans 22 (2009)
384 pàgs.
Índex (V-VIII)
[llegir]
Dossier: “Llengua i joves als Països Catalans”
Katharina Wieland: Introducció: Llengua i joves als Països Catalans (3-5) [llegir article] Elisenda Bernal / Carsten Sinner: Al seu rotllo: aproximació al llenguatge juvenil català (7-36) [llegir resum] [llegir article] Sophia Simon: “Algherese? Sì, ma solo per scherzare.” Zum Gebrauch katalanischer Versatzstücke in der Jugendsprache von L’Alguer (37-70) [llegir resum] [llegir article] Josep M. Baldaquí Escandell: Inseguretat lingüística o consciència normativa? Inseguretat i ús de la llengua entre els joves valencians (71-94) [llegir resum] [llegir article] Ignasi Vila / Carina Siqués / Judith Oller: Usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger a l’educació primària de Catalunya (95-124) [llegir resum] [llegir article] Kathryn A. Woolard: Linguistic Consciousness among Adolescents in Catalonia: A Case Study from the Barcelona Urban Area in Longitudinal Perspective (125-149) [llegir resum] [llegir article] Juli Palou / Montserrat Fons: Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües: qüestions recurrents (151-169) [llegir resum] [llegir article] Vanessa Bretxa i Riera: El salt a secundària: els preadolescents, consum cultural i llengua (171-202) [llegir resum] [llegir article] Elena Heidepriem: Bibliografia seleccionada i comentada sobre llengua i joventut (203-223) [llegir resum] [llegir article]
Articles
Isabel Müller: “Creixent saber, l.ignorança.s desperta” – Ausiàs Marchs Cant CXIII und die Grenzen des menschlichen Wissens (225-248) [llegir resum] [llegir article] Nel.lo Pellisser i Rossell: La producció discursiva de Martí Domínguez i Barberà (1908-1984) i els seus registres expressius (249-271) [llegir resum] [llegir article] Gabriela H. Venetz: Il Codice Aragonese (1458-1460): la distribuzione delle tre lingue napoletana, catalana e latina (273-292) [llegir resum] [llegir article]
Documentació
Pep Valsalobre: Institut de Llengua i Cultura Catalanes: 25 anys de recerca en filologia catalana (293-303) [llegir] Antoni L. Moll: Projecte Mimesi. Idees literàries catalanes del Renaixement, del Barroc i de la Il.lustració (305-313) [llegir] Adolf Beltran: La sociedad valenciana y los medios de comunicación (315-328) [llegir] Anna Platt González: Lehrveranstaltungen katalanischer Thematik an den Hochschulen des deutschen Sprachbereichs im Sommersemester 2008 und im Wintersemester 2008/2009 (329-340) [llegir]
Ressenyes
Lo Nou Testament. Traducció de Josep Melcior Prat. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (Corpus Biblicum Catalanicum; 38) [Alexander Fidora] (341-343) [llegir] Lluís Gimeno Betí: Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2005 [Marc-Olivier Hinzelin] (343-347) Clàudia Pons Moll: La teoria de l’optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007 (Biblioteca Milà i Fontanals, 51) [Maria Cabrera i Callís] (347-358) Max Doppelbauer / Peter Cichon (Hrsg.): La España multilingüe: Lenguas y políticas lingüísticas de España. Wien: Edition Praesens, 2008 [Gloria Keller] (359-362) Josep Bargalló (coord.): Onze de Frankfurt. A Alemanya, en català. Barcelona: Institut Ramon Llull, 2007 [Ferran Robles i Sabater] (362-366) Pilar Arnau i Segarra / Gero Arnscheidt / Tilbert Dídac Stegmann / Manfred Tietz (Hg.): Narrative Neuanfänge. Der katalanische Roman der Gegenwart. Einzelinterpretationen. Berlin: edition tranvía / Verlag Walter Frey, 2007 (Kultur und Gesellschaft der katalanischen Länder; 5) [Marcus Thomas Bosshard] (366-369) Josep M. Fonalleras: August und Gustau. Roman. Aus dem Katalanischen von Monika Lübcke. München: A1 Verlag, 2008 / Toni Sala: Zwischenland. Roman. Aus dem Katalanischen von Monika Lübcke. München: A1 Verlag, 2008 [Barbara Richter] (369-371)
Vídeo de «Gestió de la diversitat lingüística a l’aula» a càrrec de John Edwards.
Enllaç de la conferència que el passat dilluns 19 d’octubre va organitzar la Càtedra de multilingüisme Linguamón-UOC sobre «Gestió de la diversitat lingüística a l’aula: el que els ensenyants (i altres) han de saber» a càrrec de John Edwards. http://www.youtube.com/watch?v=4_MaTj0Repw
Concurs de joves sociòlegs
CONCURS JOVES SOCIÒLEGS (XIV EDICIÓ)
Els objectius del premi són promoure la investigació sociològica entre els joves investigadors i contribuir a l’estímul i el desenvolupament del treball de recerca en ciències socials a Catalunya.
Poden prendre part en aquesta convocatòria els llicenciats en sociologia en els darrers tres anys, els estudiants de doctorat, els doctorats en sociologia en els darrers tres anys i equips de treball novells (del quals els membres han de complir els requisits anteriors).
El premi és per a un treball d’investigació sociològica, teòric o empíric i inèdit, en què es valorarà l’enfocament innovador, el rigor metodològic i la solidesa argumental.
La dotació del premi és de dos mil euros (2.000 €). Es pot concedir un accèssit.
L’Associació Catalana de Sociologia promourà la publicació del treball o dels treballs premiats en la Revista de l’Associació Catalana de Sociologia.
Termini d’admissió de candidatures: 4 de desembre de 2009, a les 13 hores.
Podeu consultar les bases a: http://www.iec.cat
Per a més informació: Associació Catalana de Sociologia. Telf. 93 552 91 03 acs@iec.cat
Jornades sobre les normalitzacions reeixides
Conferències i congressos
Des del 04.11.2009 fins al 02.12.2009
Jornades sobre les normalitzacions reeixides
L‘Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en el camí de la normalització social del català, sobretot al País Valencià, en un context en què les institucions oficials no sols no promouen, sinó que entrebanquen l’ús normal de la llengua pròpia del país.
En aquest sentit és molt interessant conèixer els processos de normalització lingüística i cultural del nostre entorn europeu i occidental –i, en particular, aquells que l’han aconseguida–, ja que ens poden servir de model, inspiració o guia. Aquestes jornades se centren en cinc casos: el Quebec, Flandes, Lituània, Letònia i els Països Catalans.
El Quebec és un país francòfon que, des de la dècada de 1960, ha desenvolupat de manera exitosa un alt grau de normalització lingüística dins d’un estat federal, el Canadà, on la llengua i cultura anglesa –segurament la més potent del món–, és àmpliament majoritària, i on el Quebec s’erigeix com una peculiaritat històrica.
Bèlgica és un cas interessant d’estat binacional que ha assumit i aplicat escrupolosament aquesta duplicitat nacional, lingüística i cultural, amb dues comunitats ben diferenciades tant pel que fa a la llengua com a l’organització territorial: Flandes i Valònia, i a més, una minoria de llengua alemanya també oficialment reconeguda.
Lituània és un estat bàltic que ha accedit a la independència fa relativament poc i que presenta una composició lingüística i cultural molt homogènia, amb un 85% de lituans nadius que fan ús normal de la llengua pròpia, que tot ciutadà té l’obligació de conèixer. En contrast, l’estat veí, Letònia, presenta un nombrosa immigració russòfona de quasi el 30%, enfront d’una població nacional que gira al voltant del 60%. En el moment d’independitzar-se de la Unió Soviètia el 1991, sols un 21% dels parlants dominava el letó, però aquest percentatge s’ha incrementat enormement gràcies a una política lingüística ferma i decidida.
I, finalment, i com a marc d’aplicació de les conclusions, els Països Catalans, una comunitat lingüística dividida en quatre estats, l’andorrà, l’italià, el francès i l’espanyol i, dins aquest, en quatre comunitats autònomes on hi ha règims jurídics i accions de govern dispars i discrepants, una coordinació sota mínims, una política comunicativa comuna quasi inexistent i uns estats refractaris al català, a excepció d’Andorra. Tot això, sense oficialitat plena de la llengua –deure legal i social de conèixer-la– i fins i tot, amb territoris, com la Franja o la Catalunya Nord, on ni tan sols és oficial.
Organitza: Institut de Política Lingüística d’ACPV
Convalidable per 1 crèdit de lliure configuració.
Tipus de matrícula
Públic en general
Entrada gratuïta amb la inscripció.Estudiants de la Universitat de València
(amb crèdits de lliure configuració)
Preu de la inscripció: 30 euros.Per a poder assistir-hi, cal que empleneu en el formulari que apareix dessota. Forma de pagament: ingrès al nº de compte de Caixa de Pensions 2100-0700-12-0200059677. Al rebut bancari heu d’escriure en l’apartat de Concepte “Jornades sobre normalitzacions” i en Nom del beneficiari “Acció Cultural del País Valencià” i l’heu d’enviar a l’Octubre CCC, c/ Sant Ferran, 12. 46001 València. Els rebuts els podeu enviar per correu ordinari a l’adreça anterior a l’atenció de Sumsi Palau o per e-mail a l’adreça: spalau@octubre.cat
11.11.2009 |
L’estat federal belga i l’estatus de l’holandès/flamenc a Flandes (des d’una perspectiva històrica)
18.11.2009 |
Introducció als processos de normalització lingüística i la necessitat d’una legislació que els done suport
“Català normalitzat en un món multilingüe”, de Bernat Joan
CATALÀ NORMALITZAT EN UN MÓN MULTILINGÜE,
de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de Margalida Marí, directora Insular de la conselleria d’Educació
Dijous, 29 d’octubre, 20:30 h
Biblioteca de Can Ventosa, EIVISSAAquest volum permet al lector tenir una visió integral de la situació de la llengua catalana en el món actual, i també una quantitat important d’eines i dades per a la reflexió sobre aquest tema. Revisa conceptes com multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització; descriu possibles escenaris de futur per al català; explica quin és el paper del català als Països Catalans i a Europa; i repassa els diversos canals de projecció, difusió i aprenentatge de la llengua catalana que proveeix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix des de 2007.
Font: Infozèfir
Presentació de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana – Demà 28 d’octubre de 2009
Demà dimecres 28 d’octubre tindrà lloc la presentació de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana, 2005-2007 a la seu d’Òmnium Cultural (Carrer Diputació, 276, de Barcelona. Sala d’actes).
Xarxa CRUSCAT – IEC
Minority Languages on the Internet: Promoting the regional languages of Spain
Minority Languages on the Internet: Promoting the regional languages of Spain (Paperback) by Peter Gerrand (Author). Price: EUR 79.
http://www.amazon.co.uk/Minority-Languages-Internet-Promoting-languages/dp/3639191110In 2005, a minority language achieved an historic world record: the first allocation of an Internet top level domain name (TLD) to a specific language: Catalan. This precedent has inspired many minority language communities, keen to raise the prestige of their languages and thus avoid language decline. This thesis poses and answers the following questions: What are minority languages? What challenges do they face in gaining greater use on the Internet? Are there any reliable estimates of the use of human languages on the Internet? A new taxonomy is created to resolve confusion on the state of Internet language use. Have the proponents of the major Spanish minority languages (Catalan, Galician and Basque) followed the historical approaches of the “majority language” champions in promoting their languages and cultures globally? A macro-history of language promotion by Europe’s colonial powers, and of Spain’s regional language nationalism, is developed to answer this question. Internet initiatives by the Basques, Catalans, and Galicians are surveyed and compared for the first time. And the special support role of Spain’s regional diasporas is identified.
Font: M. Strubell
Nou llibre del Dr. Miquel Siguan
L’Editorial Aresta i el Museu d’Història de Catalunya us conviden a la presentació del llibre:
El projecte català. Del passat al futur
de Miquel Siguan. Amb pròleg de Miquel Roca Junyent.
A càrrec de:
- Agustí Alcoberro, director del MHC
- Salvador Giner, president de l’IEC
- Miquel Siguan, autor del llibre
- Maria Àngels Viladot, Editorial ARESTA
L’acte tindrà lloc dimecres 4 de novembre, a les set del vespre, al Museu d’Història de Catalunya
Primeres conferències de “Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes”
Anotacions en català i en anglès de F. Xavier Vila i Moreno (director de la Xarxa CRUSCAT – IEC) de les primeres conferències sobre “Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes”
Primera tanda de conferències sobre llengües mitjanes
Results of the first sessions on middle sized language communities
Antoni Milian: “El català a la Unió Europea”
La Societat Catalana de Llengua i Literatura i la Societat Catalana de Sociolingüística es complauen a convidar-vos a la conferència “El català a la Unió Europea”, a càrrec d’Antoni Milian.
En aquesta sessió està previst fer un breu repàs del règim jurídic lingüístic de la Unió Europea per, tot seguit, analitzar les novetats més importants que s’hi han introduït des de l’any 2003 —moment en què la Unió constava de 15 estats membres i tenia reconegudes 11 llengües oficials— fins el dia d’avui, en què són 27 els estats que componen la Unió i 23 les llengües oficials reconegudes. A més dels canvis quantitatius, també hi ha hagut una evolució qualitativa q ue afecte les llengües altres que les oficials de la Unió. A partir de l’anàlisi d’aquesta evolució mirarem d’extreure algunes consideracions sobre la posició de la llengua catalana dins la Unió Europea i quines són les expectatives de cara el futur.
L’acte tindrà lloc el dilluns 28 de setembre, a les 18.30h, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47).
“Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el segle XXI”
El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) conjuntament amb Linguamón-Casa de les Llengües i amb el suport de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans, té el plaer de convidar-vos al cicle de conferències previstes per aquesta tardor sota el títol:
“Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el segle XXI”
Dijous 8 d’octubre de 2009
Presentació: Albert Bastardas, Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona i director del CUSC-UB.
- Neerlandès: Marc Van Oostendorp, Meertens Instituut, Amsterdam.
- Finès: Sirkku Latomaa, University of Tampere.
- Danès: Jens Normann Jorgensen, University of Copenhagen.
Dijous 5 de novembre de 2009
Presentació: F. Xavier Vila, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC.
- Estonià: Delaney Michael Skerrett, University of Tartu.
- Letó: Uldis Ozolins, La Trobe University, Melbourne.
- Hebreu: Bernard Spolsky, Bar-Ilan University, Ramat Gan.
Dijous 3 de desembre de 2009
Presentació: Emili Boix, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana.
- Eslovè: pendent de confirmació
- Txec: Jíri Nekvapil, Charles University, Prague.
- Suec: pendent de confirmació
Les conferències tindran lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (sala Nicolau d’Olwer) de 18.30 a 21h. Hi haurà servei de traducció simultània.
………………………………………………………………………………………………………………………………………
Organitza:
CUSC – UB
Linguamón – Casa de les llengües
Amb el suport:
Xarxa CRUSCAT – IEC
El català, la catorzena llengua a Google Books
La llengua catalana s’incorpora com una de les 42 llengües en què està disponible aquest cercadorIgnasi AragayDesprés de dos anys i mig de l’acord entre Google i Biblioteca de Catalunya, s’han digitalitzat 35.000 llibres del màxim centre bibliogràfic català. A més de la universalització d’aquest patrimoni, l’entrada d’aquest volum d’obres ha portat un increment del nombre d’usuaris interessats en llibres en català. Segons Luis Collado, responsable de Google a la península Ibèrica, el català ja és a hores d’ara el catorzè idioma més usat a Google Books. A més, si es vol ja es pot entrar a través de Google Llibres, un cercador totalment catalanitzat, amb la qual cosa el català s’incorpora com una de les 42 llengües en què està disponible aquest cercador.La digitalització de llibres catalans continuarà els pròxims anys. A més de la Biblioteca de Catalunya, aviat es començaran a digitalitzar obres -sempre de domini públic: és a dir, no subjectes a drets d’autor- de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, la de Montserrat, la del Seminari i la del Centre Excursionista de Catalunya.
Google té acords amb 29 biblioteques de tot el món. A més, a banda d’aquest conveni conjunt amb biblioteques catalanes, Google té acords amb l’Institut d’Estudis Catalans o editorials com Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Cossetània o diversos segells universitaris.
Vist a l’Avui
Viladot: Identidad, percepción de vitalidad etnolingüística y comunicación intergrupal en Cataluña
Viladot, M.A., Esteban, M., Nadal, J.M. y Giles, H. (2007): Identidad, percepción de vitalidad etnolingüística y comunicación intergrupal en Cataluña, Revista de Psicologia Social Aplicada (Societat Valenciana de Psicologia Social), Vol. 17, nº 3, 223-247.
Màster en assessorament lingüístic i cultura literària
MÀSTER OFICIAL EN ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC I CULTURA LITERÀRIA: APLICACIONS AL CONTEXT VALENCIÀ.
Durada: 120 crèdits ECTS
Especialitats que incorporen els ensenyaments conduents al títol:
- Assessorament lingüístic i cultura literària en l’ensenyament secundari
- Assessorament lingüístic i cultura literària en l’administració pública i els mitjans de comunicació
- Assessorament lingüístic i cultura literària en empreses editorials i de traducció especialitzada
Butlletí de l’ “Observatorio da lingua galega”
O boletín Novas de Linguas supera xa as 1000 persoas subscritas un ano despois da súa presentación pública
O día 20 de xuño cumpriuse un ano da presentación pública da web do Observatorio da Lingua Galega e do seu boletín. Ao longo destes doce meses, Novas de Linguas converteuse nunha fonte informativa de referencia en materia lingüística, principalmente a raíz da posta en marcha das súas versións en español e inglés. Neste momento, xa son máis de 1000 as persoas que reciben semanalmente a actualidade sobre a realidade lingüística mundial.
Inscriure’s: aquí
Butlletí: aquí
El bilingüismo en la Administración no cubre las exigencias del Consejo de Europa
La capacitación bilingüe de los funcionarios de la Administración General del Estado supera el 90% en Galicia y Cataluña, mientras que en la Comunidad Valenciana, Baleares, País Vasco y Navarra se sitúa en torno al 70%. Éstas son algunas de las conclusiones del Informe 2008 de la Oficina para las Lenguas Oficiales en la Administración General del Estado, al que ha tenido acceso EL PAÍS.
Llegir més a El bilingüismo en la Administración no cubre las exigencias del Consejo de Europa
«New Horizons for Linguistic Resources in a Global Context»
«New Horizons for Linguistic Resources in a Global Context »
Reunió científica de l’associació internacional Parole Consortium, que emmarcarà la celebració de l’Assemblea General del 2009.
Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’IEC
Organització: Parole Consortium i IEC
Data: 7 i 8 de juliol
Horari: 7 de juliol de 9 a 18 hores; 8 de juliol de 9 a 12 hores
Vist a l’Agenda de l’IEC http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/agenda_27juny_10juliol.htm
Joan Melià: Sense filar prim
Diari de BalearsOpinió | Joan MeliàJoan Melià | 25/06/2009 |L’enquesta feta per encàrrec de Carlos Delgado, a més de presagiar turbulències dins el PP, ofereix informacions ben peculiars. A part de les que el fan el millor candidat a la presidència del PP i del Govern, també n’hi ha sobre la qüestió lingüística. No entraré a discutir-ne la fiabilitat, perquè no sé com es van fer les preguntes (en quina llengua, si primer hi havia tota la bateria referida al PP, si es deia que era una enquesta del PP… que tot això pot condicionar l’enquestat que sap que saben el seu telèfon) i a més em guii per la informació de la premsa. Suposem però que reflectís la realitat.
D’una banda, hi ha la pregunta de si els pares han de poder elegir lliurement la llengua oficial en què “seran educats els fills”. El primer problema és que no aclareix si es refereix a la família o a l’escola, que en ambdós àmbits s’hi deuen educar, els fills. Encara que suposem que tothom ha entès que es refereixen a l’entorn escolar, ¿qui dirà “no” a una pregunta així? Ara bé, si es demanàs si els infants al final de l’escolarització han de saber les dues llengües oficials, la resposta afirmativa també seria molt amplíssima (ho ha estat sempre en altres enquestes). I a aquest objectiu s’hi arriba, està prou demostrat, si el català hi té una presència molt elevada, a l’escola.
Continua… Sense filar prim
El català només s’utilitza en un de cada quatre judicis
Una enquesta retrata per primer cop els hàbits lingüístics als jutjats. La llengua del país només s’imposa en la retolació. El 32% dels secretaris judicials troben un “problema” haver de treballar en català
Màster en tècniques d’investigació social aplicada
L’objectiu del Màster, que assoleix ja la seva setena edició, és oferir uns estudis especialitzats de tercer cicle destinats al coneixement i ús de les tècniques d’investigació avançades en el camp de les ciències socials, i en particular en l’àmbit de la sociologia i de la ciència política, amb una orientació aplicada i de professionalització.
Dues presentacions d’aquesta nova edició: la propera el dia 2 de juliol, a les 19 hores, al Col·legi (c/ Roger de Llúria, 155-157. Entresòl 1a. Barcelona), i la següent, el 17 de setembre, a la mateixa hora i també a la seu del Col·legi.
